Atrocitats
Mai havíem vist una cosa semblant. Aquests dies hem sentit repetir moltes vegades aquestes paraules davant de la brutalitat dels atacs de Hamàs al Festival Supernova i als quibuts fronterers, que va culminar amb el segrest de ciutadans per utilitzar-los com a instruments de xantatge. En nom de l’absolut tot està permès. Una vegada més assistim a la màxima expressió del mal: tot està permès al servei d’una causa superior. És pervers buscar excuses per a fets que entren en la llista dels crims contra la humanitat.
Tots sabem com les gasta l’Estat d’Israel: "Els palestins són forçats a viure en un estat de mort, a la vegada lenta i impulsiva", diu Judith Butler. I Netanyahu ja ha iniciat la resposta als atacs de Hamàs aïllant Gaza i tallant tots els subministraments en una inhumana operació d’asfíxia de ciutadans indefensos. Els crims d’uns no justifiquen els dels altres. I quan cada part es nega a condemnar els seus s’estan perpetuant les injustícies. Els Estats Units i la mateixa Europa mostren un suport incondicional al govern israelià sense posar límits a la resposta. I part de l’esquerra fa com si no volgués veure les atrocitats de Hamàs i es limita a assenyalar Israel.
Simplement plantejo una pregunta ètica que les reaccions que s’han produït fan que sigui clamorosa. ¿És impensable que les persones que se senten vinculades amb cadascuna de les parts siguin capaces de reconèixer i condemnar les atrocitats que han comès els seus i les que es puguin cometre? Em sembla molt legítim estar per la causa palestina, però això no hauria d’impedir condemnar sense pal·liatius les accions fora de tota mesura de Hamàs, que només propaguen destrucció i odi i que perjudiquen els mateixos palestins. De la mateixa manera que és vergonyós el suport sense la més petita reserva als projectes de Netanyahu construïts sobre la consideració “d’animals” que aplica als habitants de Gaza.
El mal existeix: és la pèrdua de la noció de límits, és la creença que tot és possible en nom de Déu, la pàtria o qualsevol promesa convertida en veritat d’estricta observança. Com diu Judith Butler, “per què no podem condemnar actes moralment repugnants sense perdre la nostra capacitat de pensar, de conèixer i de jutjar?” Què direm si el govern d’Israel arrasa Gaza? Els conflictes no es poden analitzar des de la discriminació d’atrocitats: les pròpies i les alienes. Tothom té dret a defensar-se, però la resposta a la barbàrie no pot ser més barbàrie, fer pagar al poble els crims dels terroristes. És a dir, lluny d’encarar les qüestions de fons, s’obre encara més l’abisme.
