Aznar, Rajoy i l’informatiu per on els miris
Dimecres al vespre els informatius es feien ressò d’una de les notícies més importants de la setmana -amb permís de Rocío Carrasco-. José María Aznar i Mariano Rajoy declaraven en el judici dels papers de Bárcenas. L’edició del vespre d’Antena3 Noticias va oferir, quan quedaven cinc minuts per acomiadar el programa, l’opció més austera, amb una línia narrativa molt simple i sense cap context ni d’informació ni d’imatges. En una introducció contundent Vicente Vallés va repetir fins a tres vegades el verb negar: “Los dos se desvinculan de los papeles de Bárcenas. Niegan haber recibido sobresueldos y niegan tener conocimiento de la supuesta contabilidad paralela del PP. En definitiva: lo niegan todo”. El vídeo començava amb Aznar atacant un lletrat per haver estat vinculat al PSOE, i la locució es va limitar a donar pas a cadascuna de les negatives dels expresidents, una darrere l’altra. Finalment, el vídeo, d’un minut i mig, acabava amb el president del tribunal demanant disculpes a Rajoy per l’hora de la declaració, un afegit innecessari però que demostrava les deferències amb ell, ressaltant certa honorabilitat del personatge. De tots, va ser l’únic informatiu que no va incloure cap imatge d’arxiu per esponjar la notícia, que no va fer referència a l’ús de la mascareta per part d’Aznar i que no va donar cap context de les investigacions del cas.
Telecinco, en canvi, sí que va subratllar, només començar, l’enigmàtica utilització de la mascareta d’Aznar, i ho contrastava amb el fet que Rajoy hagués declarat sense. I feia servir imatges de recurs dels dos expresidents per emmarcar-los en l’època del seu lideratge al partit. La Sexta, per la seva banda, recordava que l’existència de la caixa B del PP havia estat acreditada pel Suprem tot i que els dos expresidents la neguessin, afegia que Rajoy havia admès haver-se reunit amb Bárcenas tot i estar imputat i va ensenyar el moment en què es va haver de justificar per enviar el famós missatge a l’extresorer del partit encoratjant-lo a ser fort. També va subratllar que ni la Fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat els van voler interrogar, i la veu en off qüestionava l’ús de la mascareta d’Aznar, comparant-ho visualment amb les imatges de l’entrevista amb Évole, en què anava sense.
El Telediario de TVE també va fer una notícia completa que incloïa una crònica en directe des de les portes de l’Audiència Nacional, que sempre dona més rellevància a la notícia, i assenyalava l’ús de la mascareta d’Aznar i oferia context informatiu.
Tots els casos van ser informativament correctes. Ningú va tergiversar els fets i van ser estrictes en l’explicació dels fets. Però és en els detalls del context, en la pressa que demostres per acabar la notícia, en la capacitat d’interpretar alguns elements visuals o en les declaracions que esculls que observes la incomoditat d’alguns i la capacitat d’incisió d’altres.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió.
