Les Biblioteques Populars (1914/1917)

Dos articles complets d’Eugeni d’Ors, Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), a La Veu de Catalunya (9-VII-1914/31-X-1917). El dedicat a Pineda de Mar és una petita obra mestra. A Figueres han commemorat fa deu dies el centenari de la inauguració en aquesta ciutat de la biblioteca oberta segons el pla que va dirigir Eugeni d’Ors per a la Mancomunitat.

(9-VII-1914). [Al Dr. F. Montanya i Santamaria. A la Biblioteca Popular de Ponts ]. Sí. Això que haveu fet vosaltres és ben fet. Això calia. I calia dins aquesta bella humilitat –que és una dignitat. Ara, avesem-nos a pensar que sempre, en aquest ordre de coses, a la generositat d’un intent acompanya la complexitat d’un problema. Biblioteques populars? Per a moltes coses de què ens dolem, elles poden constituir sens dubte una solució; mes aquesta solució, comporta a son torn –com totes les del món– qüestions noves. Quan fa dos anys a Holanda, el Glosador tingué ocasió de visitar, amb certa intimitat, instal·lacions d’aquest gènere –algunes perfectes– fetes per petites viles, va fer-se càrrec de lo important, de lo imprevist, a voltes de les dificultats tècniques que elles susciten. Un exemple, només. ¿Veritat que al primer cop d’ull, sembla que una Biblioteca popular té el major interès en nodrir-se sempre que pugui amb donatius voluntaris? Un poc de deteniment reflexiu concedit a l’assumpte fa veure no obstant la raó amb que se sosté avui el principi que cal evitar en institucions de tal llinatge, aquesta forma d’adquisició. En una gran Biblioteca tot ha d’ésser benvingut; perquè tot serveix o pot servir un dia. ¿Es pot preveure fins a quins camps portarà la curiositat o l’interès dels especialistes investigadors? Però una petita Biblioteca popular no té aquesta funció múltiple i indeterminada. Té una funció concreta, peculiar.

Ha d’ésser, per prèvia definició, educativa; i ho serà tant per allò que conté, com per “allò que no conté”. L’establiment de son catàleg només, JA ÉS UN ACTE PEDAGÒGIC. Doncs, en principi, res ha de contenir-se en ella que no sia conscient i voluntàriament escollit. –No trobem la moralitat de l’exemple contrari en el cas de tantes inútils bibliotequetes de casino, com coneixen, fetes a l’atzar de vaga-llibertats? –La divisa d’una bona Biblioteca popular ha d’ésser aquesta: “Guerra al donatiu espontani!” Això que us dic és només una mostra dels problemes que l’empresa suscita. Se’n conten mil més, igualment concrets, pràctics, importants. Potser tinguem ocasió de parlar-ne algun dia. Avui únicament he volgut fer-vos, al pas, doctor i diputat benemèrit, amics que a Ponts té la cultura, un salut amb la mà, en l’instant que es topaven els nostres camins, un gest amical de felicitació.

(31-X-1917). Pescador, tu tens l’esguard llarg, la sang exploradora. El teu fill és a Amèrica. Pescador, ara anem a mostrar-te una altra mar, una altra mar infinita. Tota ella, però, cap dins una petita sala de Biblioteca. Vull dir la mar infinita de l’Esperit. Pescador, per a ton esguard llarg, quins llunyans horitzons, la mar nova! Per a la sang d’exploració i aventura, quins viatges! Pescador, tens un fill a Amèrica. Per què no un altre a la Sorbona?

Dos articles complets d’Eugeni d’Ors, Xènius (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), a La Veu de Catalunya (9-VII-1914/31-X-1917). El dedicat a Pineda de Mar és una petita obra mestra. A Figueres han commemorat fa deu dies el centenari de la inauguració en aquesta ciutat de la biblioteca oberta segons el pla que va dirigir Eugeni d’Ors per a la Mancomunitat.