De bones intencions la tele en va escassa

PER ALS QUE CREIEM que caldria posar l’educació al centre, el prime time de diumenge era tan interessant que costava de creure. Ana Pastor a El objetivo de la Sexta aparcava la política per parlar d’assetjament escolar, i el 30 minuts obria el debat de la innovació a l’escola. L’audiència va convertir aquest documental de TV3 en el més vist del dia, per davant de Gran Hermano. Darrere seu s’estrenava amb èxit Emergències, un format que es podria considerar clàssic a la televisió, perquè moltes cadenes han espremut bombers, policies i metges d’urgència, però que té una característica diferencial: vol reivindicar els professionals amb respecte i dignitat, en lloc de fer pur espectacle. Té emoció i té ritme sense recórrer al morbo.

La televisió necessita audiència, i no pot aprofundir tant com alguns voldrien, però es pot fer televisió ben intencionada i tenir èxit. Som en un món tan cínic que es permet fer burla de les bones intencions. Donem per fet que torturar concursants de reality shows, sotmetre a judicis famosets a sou i burxar drames de manera lamentable en casos com el de Diana Quer és el que toca, és el que vol la gent.

Doncs no. És possible conciliar la qualitat amb la tele educada i educadora. Ben aviat Jordi Évole estrenarà un capítol de Salvados als cinemes per recaptar diners per ajudar una entitat que rescata refugiats. Mentre feia el programa va entendre que no n’hi havia prou donant a conèixer la feina exemplar d’aquests voluntaris. Sempre es pot anar més enllà. Això sí, a més d’idealisme i d’una actitud proactiva, requereix més esforç, molt de talent, persistència, valentia i enginy. Buscar audiència de manera automàtica amb espectacles denigrants és força més senzill. I trist.