El campió continua invicte a base d’orgull

VA SER COM un partit de Supercopa de l’agost, trencat, amb desajustos, espais quilomètrics sense cobrir i l’àrbitre interrompent línies de passada. Però no, passava que el Barça ja era campió i el Madrid juga al que juga. I al Barça se li va notar més el dèficit de finor i de concentració. L’alegria de l’1-0 li va durar 4 minuts. No portàvem ni mitja hora i el millor ja era Ter Stegen. Decepció en un Camp Nou groc, blau i grana. Al descans, l’1-1 no era un mal resultat. Tanganes de torneig d’estiu entre Sergio Ramos, Suárez i Messi. Bale agredeix Umtiti i no rep cap càstig. Sergi Roberto sí i se’n va al carrer. La crispació estil anys 70 no li convé al Barça. Agrupadets juguen millor i Messi fa el miracle del 2-1, que dura el que dura. El Barça salva la imbatibilitat a base d’orgull, i la culerada que firmava l’empat se’n va a casa alleujada i cridant “Campions!”