16/02/2021

La urgent necessitat de desplegar el decret contra la segregació escolar

3 min

S’ha aprovat un decret històric per respondre a un problema greu de país. Avui dimarts el govern de la Generalitat ha aprovat el nou decret d’admissió escolar i programació de l’oferta educativa , i cal celebrar-ho. Catalunya és un dels 10 països amb més segregació escolar a nivell europeu i tenim actualment 500 centres educatius amb complexitat. I les dades són tossudes: portem anys sense millorar.

És un decret de país, que supera apriorismes ideològics i lectures interessades. Es basa en un consens molt ampli: el Pacte contra la Segregació Escolar. S’ha demostrat que en un tema tan transcendental és possible mantenir el consens de més de 100 ajuntaments, una majoria àmplia de les forces polítiques del Parlament, les dues entitats municipalistes i un gran nombre d’entitats de la comunitat educativa.

Una aula de l'Escola Rafael Alberti de Badalona.

Continuar sense fer res implicava limitar fortament les oportunitats de l’alumnat pobre i del conjunt del país. Tenir un sistema amb tants centres segregats i no impulsar mesures efectives és, en primer lloc, moralment reprovable. Però, a més, comporta una forta reproducció de desigualtats i baixos nivells educatius del conjunt del país. Sabem per dades PISA que l’alumnat pobre que va a centres segregats als 15 anys té uns resultats equivalents a 3 anys menys d’escolarització respecte a la mitjana global, una diferència que desapareix quan va a centres diversos.

El decret aporta instruments de bona gestió i de sentit comú per al sistema educatiu i per a la societat. El valor del decret se situa en 3 aspectes fonamentals: garanteix que es detectaran els alumnes pobres i que es podran escolaritzar en centres diversos; estableix mesures per protegir els centres complexos i segregats (com, per exemple, no enviar-los més alumnat vulnerable i matrícula viva), i configura recursos financers i organitzatius arreu del territori per fer tot això possible.

La majoria dels mecanismes que preveu el decret fa anys que funcionen amb èxit en alguns municipis de Catalunya. No preveu la implementació de mesures radicals de les quals desconeguem els resultats, sinó que el decret estableix actuacions que ja s’han demostrat efectives. Mesures altament raonables com, per exemple, reservar places a totes les aules perquè siguin ocupades per alumnes vulnerables, de tal manera que garantim que totes les aules són diverses.

Com qualsevol política ambiciosa que vol canviar un model obsolet, sabem que hi haurà resistències i pors, i caldrà saber-les gestionar i saber-se explicar. Davant les pors caldrà afirmar constantment que el decret no privilegiarà la concertada respecte a la pública, ni dinamitarà la concertada minant el dret d’elecció d’alumnes i famílies. El decret desplega mesures ja aplicades en molts municipis que permeten garantir que tots els centres tinguin una composició social semblant i uns resultats educatius similars. I que alhora es podrà continuar escollint centre. D’aquí uns anys, l’existència d’aquests mecanismes ens semblarà natural i de sentit comú.

La política de país contra la segregació no acaba amb el decret, tot just comença. L’experiència de municipis del país assenyala que l’èxit d’aquesta nova generació de polítiques contra la segregació escolar no acaba amb la redacció d’uns acords o d’un decret. Cal activar totes les mesures ràpidament de cara al curs 2021-22 i assegurar que tots els agents municipals i de l’administració educativa estan alineats: oficines municipals d’escolarització, inspecció, serveis territorials, comissions de garanties. Que hi ha suficients dades i informació. Que es detecta tot l’alumnat vulnerable amb criteris clars, que es fa a temps, que es protegeixen els centres vulnerables. No és fàcil, i cal assumir aquest desplegament amb respecte. Però és clarament viable i necessari.

Cal desplegar les mesures a temps per no perdre el proper curs escolar. Dilatar el desplegament de les mesures clau un mes o dos pot posar en risc tota la seva aplicació al curs 2021-22. Des de la Fundació Bofill hem fet un recull de les 5 mesures que es poden començar a aplicar ja per al proper curs: blindar ràtios als centres vulnerables, garantir que no s’envia més matrícula viva ni alumnat vulnerable als centres segregats, mantenir la reserva de places per a alumnat vulnerable en tots els centres fins a inici de curs per garantir que s’usen, fer una ofensiva per detectar el total d’alumnes vulnerables de P3 i 1r d’ESO (fins al 21% de l’alumnat) i començar el desplegament de noves oficines municipals d’escolarització. Si fem això, haurem fet un gran servei al país i a la ciutadania. Posem-nos-hi sense més dilació.

Joan Cuevas és cap de projectes a la Fundació Bofill.