Cap a la comarca del Lluçanès (1929)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSD’una de les cròniques de caminant de l’advocat i escriptor Joan Santamaria (Lleida, 1884 - Barcelona, 1955) a la secció 'Visions de Catalunya' de 'La Publicitat', aplegades en llibre el 1929. Avui fa un mes que el Parlament va reconèixer l’estatus de comarca al Lluçanès, la quaranta-tresena que vertebra el territori català. Santamaria atreia lectors amb les seves descripcions impressionistes, imatjades, d’un esclat exuberant de vocabulari antic i nou.

Des del tirós ermitatge de la Quart, encimbellat en una fosca rebava dels fragosos vessants del Llobregat, fins el Collet de Sant Agustí, que està damunt el trencall de les verdes i pintoresques bandades riposelles, hi he passat cinc jornades ben grasses i completes. Afegiu-hi encara la travessia feta de bon antuvi, meitat per corriols perdedors i passos de cabanyera, per tal de salvar la llarga trencallada que fa des del santuari de la Gleva, vorera mateix del Ter, fins al llogarró de Salselles, solitari i agrumollat com un pilot de cendra molla al bell mig del cor del Lluçanès, i tindreu que tot plegat farà el compte d’una setmana sencera que estic dardant per aquesta gran campada enlairada, ondulosa, oberta de tot arreu i estesa com un canemàs de tons somorts damunt les arrugues i plegons de l’ample redol de tossals que li fan l’esqueneta i li serveixen de peanya. M’ho he pres una mica amb calma, però jo us asseguro que aquesta terra lluçanesa, isolada i recollida, plàcida i beata, té una llei de suggestió tan fonda i pessigollosa que us aflaca de seguida el sentit, el cor i la voluntat. [...] L’atzar ens ha fet trobar quan jo sortia del noble i vell casalici del Vilar, prop de Sant Boi, i amb ell –amb l’amic– hem trescat plegats, ens hem partit el goig i la ventura de la ruta i no hem deixat cosa ni coseta per veure ni allò que es diu res per verd. De la Quart, camps a través, per entre sembrats, feixes de regor i frondoses alzineres, hem saltat a Vilada, que és un poble tan regalat de fonts salutíferes i d’unes pinedes tan superbes i teatrals que dubto que puguin tenir parell en tot Catalunya; hem enfilat després la carretera dret a Borredà; hem tramuntat la serra fins el Castell de l’Areny i hem fet una escapada a Sant Jaume de Frontanyà, agrest i salvatge però perfumat i guimbós com un penjoll de maduixes; hem aplegat, tot passant, un feix de contalles i relacions testificals de les guerres dels carlins que ens han fet reviure en tota la seva bravesa i en el mateix terreny de la història la figura terrible i poemàtica d’En Savalls [l’empordanès Francesc Savalls, general carlí (la Pera, 1817 - Niça, 1885)]; hem entrat, mentre nevisquejava, al poble d’Alpens, que és un lloc que encara serva un aire tosc i primitiu de cosa de rondalla, i aquest matí, per fi, a primera hora, hem fet parada a l’hostal del Collet, on hem esmorzat una suca-mulla de sopes amb llet i una bona graellada de costelles d’anyell, tan tendres que es fonien a la boca com un bolado. [...]