Català i immigració: alguns malentesos
En un clar i il·luminador article, Miquel Puig explicava ahir com l’estructura econòmica del País Basc, apostant per la industrialització, havia reduït a molt poc l’onada migratòria que de finals del XX al 2008 ha afectat de ple Catalunya, amb la seva aposta per un turisme massiu. I en les conclusions, com de passada, considerava indubtable “que els moviments migratoris tenen un impacte molt gran sobre l’ús de les llengües minoritzades”. Que costi tant que persones racionals i progressistes diguin això en veu alta -vinculin la immigració a conseqüències negatives- diu molt de la repressió que exerceix la correcció política, de com debilita el pensament complex i de com, finalment, adoba el terreny on cullen vots els partits autoritaris. Entrem en el pensament complex amb unes quantes preguntes. ¿Són culpables els immigrants que la immigració massiva perjudiqui les llengües minoritzades? Evidentment, no. Els immigrants que ocupen les feines que no volem aprenen la llengua o llengües necessàries per tirar endavant, per sortir-se’n. Fan el que faríem tots. A Olot, aprenen tard o d’hora català. A Salou o a l’àrea metropolitana, rarament. ¿Si un país vol preservar la llengua ha d’evitar els fenòmens migratoris? Evidentment, no. Si es limita a garantir que sigui necessària allà on arriba la immigració, no només la preservarà sinó que la farà créixer.
El pensament complex també obliga a matisar altres afirmacions. No es diu així, però s’insinua que el fet que la majoria de catalanoparlants parlin en castellà -en un primer contacte- a qui identifiquen com a estranger es deu a un cert racisme, a una voluntat de no integrar-lo. Tinc dues amigues -una de pell negra i l’altra magribina- que, parlant d’entrada millor el català que el castellà, ho han patit directament. I entenc la ràbia i la impotència que senten. I animo tothom a parlar sempre al màxim en català. Però també tinc clar que aquest comportament tan exasperant per a qui el pateix respon molt més a la voluntat -poc reflexionada- de facilitar la comunicació i mostrar-se obert que a un desig de no integrar. L’espanyol més racista parla als subsaharians en castellà. I si alguna cosa no tolera és que no l’aprenguin. Molts catalans que es passen al castellà per parlar amb cambrers xinesos o magribins, si viuen un temps a Olot deixaran de fer-ho així que constatin que allà el català és prou dominant. I això no exclou que, com arreu, hi hagi catalanoparlants racistes.
També s’ha dit que els immigrants no aprenen català perquè aquí no funciona l’ascensor social. I és evident que si parlant-lo la seva vida millorés -i en una petita part, ho fa-, s’hi esforçarien més. Però és indubtable que com més comuna i necessària és una llengua, menys importa que l’ascensor funcioni o no. Que ho preguntin a Ayuso. L’ascensor ha de funcionar per justícia social -i ens hi juguem la cohesió social-, però els immigrants sempre aprendran la llengua dominant del pis o el soterrani on els hàgim abandonat.
