El compositor Fèlix Martínez Comín (1970)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’assaig d’Isidre Molas i Font (Barcelona, 1899-1969) a La sardana (1970) sobre Fèlix Martínez-Comín (Barcelona, 1920-1995). Aquesta tarda a la Casa de la Sardana es commemora el centenari del naixement de Martínez-Comín (imatge del cartell). L’any passat va fer 25 anys de la seva mort, i enguany fa mig segle de la seva sardana més emblemàtica, Rosa de Sant Jordi.

[...]

Fèlix Martínez Comín encara era un infant quan ingressa a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Fa els cursos de solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i Lluís Maria Millet. [...] Comença els estudis d’harmonia en els moments que Enric Morera passava a ocupar la subdirecció de l’Escola. [...] Assisteix al curs d’orquestració per a cobla que donà Joaquim Serra. Amb aquest curset i més endavant amb la publicació del Tractat d’instrumentació, Serra va ensenyar molts músics a caminar amb la màxima perfecció orquestral. Martínez Comín, ben preparat i bon deixeble, sabé treure’n tot el suc. No ens ha d’estranyar que les seves composicions continguin una autèntica precisió orquestral, a més d’un acurat treball harmònic. [...] Ha escrit per a cobla la suite simfònica Poema de l’amorque neix (1951). Per a dues cobles, Ofrena a les violetes del bosc i La reina i el trobador. Hem de mencionar l’important poema Fra Garí (1963), on a la nostra tradicional formació sonora afegeix dues timbales i arpa. De les seves sardanes prefereix Eva, De Montserrat estel, Joiosa i, per damunt de totes, Elegia a Joaquim Serra, escrita com a homenatge pòstum al gran compositor. La posició de Martínez Comín dintre la varietat d’escoles sardanístiques és difícil de precisar. Potser el lloc més escaient és considerar-la entre un Eduard Toldrà i un Joaquim Serra. Martínez Comín escriu les sardanes per un pur i ben íntim plaer. El seu llenguatge és comprensible als balladors. Ningú no pot dir que les seves melodies, sense rebuscaments ni esnobismes, sense amaneraments ni banalitats, ni concessions a un públic fàcil, no siguin autènticament de casa nostra. Sacrifica tot el barroquisme de la tècnica a una bona melodia. Admira Juli Garreta. Les obres de Martínez Comín són, potser, més líriques i racials que les del gran músic de Sant Feliu de Guíxols. No obstant això, creu que s’hauria de rehabilitar Vicenç Bou, que amb una gran sinceritat d’escriptura ha creat una generació de músics sardanístics. [...] Creu que, dintre la popularitat de les seves obres és preferible, musicalment, a un Francesc Mas Ros, per exemple. Amb tots els respectes assenyala que Pep Ventura no és més que un punt de partida dintre l’obra musical sardanista. Martínez Comín utilitza la tècnica per explicar tot allò que vol comunicar als seus oients. [...] Creu que en pocs anys s’ha fet una feina ben positiva de qualitat musical i que, tècnicament, la sardana ha guanyat molt. [...]