Els comptes del Tribunal
El Tribunal de Comptes, amb una o altra denominació, sempre ha estat present en tots els nostres sistemes polítics amb la finalitat de fiscalitzar els comptes dels organismes que treballen amb cabals públics. La Constitució vigent el consagra com a òrgan constitucional, dins del títol dedicat a l’economia i la Hisenda. Al mateix temps, la Constitució permet a les comunitats autònomes crear els seus respectius organismes de fiscalització i control de la despesa pública. A Catalunya, l’Estatut d’Autonomia preveu l’existència d’una Sindicatura de Comptes com a òrgan fiscalitzador prioritari de la gestió econòmica dels comptes i del control d’eficiència de les institucions públiques catalanes, i preveu una relació de cooperació, mitjançant conveni, amb el Tribunal de Comptes.
En vista de les dades que coneixem, ens causa sorpresa i preocupació que el Tribunal hagi iniciat un expedient d’enjudiciament comptable, en contravenció amb les seves normes reguladores i el seu conveni amb la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Els condemnats del Procés per un delicte de malversació de cabals públics -Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa-, segons la llei de funcionament i d’organització del Tribunal de Comptes, no poden ser en cap cas objecte d’un enjudiciament comptable. L’única missió del Tribunal és determinar la quantia de la responsabilitat civil derivada del delicte. En conseqüència, als seus autors no se’ls pot exigir fiança o aval.
Al marge d’això, s’ha obert un expedient d’enjudiciament comptable a un grup de persones per haver disposat de cabals públics pertanyents a la Hisenda catalana per a la promoció i difusió del “full de ruta” que portava a la proclamació d’una república independent a Catalunya. L’Estatut d’Autonomia encomana a determinats organismes la promoció i difusió a l’estranger de les peculiaritats de Catalunya. Es pot discutir si la informació a organismes i personalitats internacionals dels propòsits independentistes encaixa en aquestes previsions -jo crec que sí-, però, en tot cas, perquè hi hagi responsabilitat comptable s’exigeix actuar amb engany, culpa o negligència greu.
L’article 29 de la llei de funcionament del Tribunal de Comptes estableix que hi ha d’haver una coordinació dels òrgans fiscalitzadors de les comunitats autònomes amb el Tribunal de Comptes per evitar la duplicitat en les actuacions. En principi, la competència correspon a la Sindicatura de Comptes en relació amb la fiscalització de les despeses fetes per difondre els propòsits i activitats que van emprendre la Generalitat i el Parlament. Si se’n desprèn que hi ha hagut engany, culpa o negligència greu es pot iniciar un procediment d’enjudiciament per exigir responsabilitats comptables que fins i tot puguin derivar en delicte.
L’acumulació dels dos procediments (el procediment de fixació de la responsabilitat civil dels condemnats i l’enjudiciament comptable dels no condemnats) contradiu el que preveu l’article 61 de la llei de funcionament del Tribunal de Comptes, ja que els dos supòsits són incompatibles entre si i no responen als mateixos supòsits de responsabilitat comptable. En el cas dels condemnats pel Tribunal Suprem suposaria un doble enjudiciament pels mateixos fets.
Tot i que en el procediment d’enjudiciament comptable s’imputen als acusats determinades despeses fetes a l’estranger, l’objectiu principal és la fiscalització de les despeses de l’organisme conegut com a Diplocat. Aquest organisme -el Patronat Catalunya Món - Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya- va ser refundat el 22 de novembre del 2012 amb l’objectiu, segons el Diari Oficial de la Generalitat, de “desenvolupar una estratègia de diplomàcia pública i contribuir al coneixement i reconeixement exterior del país”. S’ajustava a les previsions estatutàries, i la seva funció principal era “informar els principals decisors polítics i econòmics a nivell europeu i internacional del procés democràtic que s’ha iniciat a Catalunya”. El 15 de desembre del 2017 va ser suprimit pel govern central. Pel que fa a les delegacions de la Generalitat a l’estranger, estan emparades per l’Estatut d’Autonomia i són homologables a les que també han obert altres comunitats autònomes.
Crec que hi ha marge per examinar d’ofici o a instància de part la qüestionada competència del Tribunal de Comptes. Només així s’aconseguiria restablir la confiança en l’estat de dret i el prestigi del Tribunal, que té importants missions a acomplir, i s’evitaria que, un cop més, les nostres institucions siguin qüestionades per organismes i per la comunitat jurídica internacional. Em sembla irresponsable menysprear la inquietud expressada per personalitats de relleu mundial, com els premis Nobel d’economia, que amb tota seguretat es deuen haver informat i assessorat sobre la legalitat dels procediments. Encara hi som a temps.
José Antonio Martín Pallín és magistrat emèrit del Tribunal Suprem, comissionat de la comissió internacional de juristes (Ginebra) i advocat.
