Consolacions per l’Era nova (1919)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsMés enllà de cert límit, límit avui mateix assolible a molts, i al qual, sens dubte, gairebé tots podríem arribar, el plaer que hom compra deixa d’ésser delicat i àdhuc autèntic. Més enllà de cert límit, el plaer o bé és grollerament sensual, o immoralment fonamentat en una sensació egoista de privilegi i d’exclusió. A mi no m’importa que el quadre immortal en què la meva sensibilitat es delita sigui a casa o bé al Museu. A mi no m’importa que la ciutat nova que esguarden mos ulls meravellats de viatger, sigui contemplada, ho hagi estat o continuï essent-ho per milers d’altres ulls. A mi no m’importa que a l’ombra del jardí que ens restaura de la fatiga, s’hi reposin també uns quants vells o juguin unes rondes d’infants. La civilització de l’era que fineix havia enriquit totes les coses. La gran pintura mural era tornada petita taula de cavallet; l’estàtua, bibelot; el poema èpic, que exigeix en el poeta llarg període de composició lenta i d’oci aparent, s’havia canviat en l’article de periòdic redactat en unes quantes hores i cobrat l’endemà. -Oh, si l’Era nova pogués dur-nos, en reacció, una creixença! Si l’article s’inflés de nou amb llarg alè èpic i el bibelot es tornés estàtua, i l’aquarel·la, fresc, i les barriques d’obra de maó i vil arrebossat generessin de nou temples i palaus de pedra i de marbre!