“Franco va morir abans que vostè i jo naixéssim”, va ser la curiosa argumentació de la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, per justificar la derogació a Balears de la llei de memòria democràtica. La va exposar en la seva resposta al portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, que li retreia a Prohens la seva falta de paraula. En efecte, en un primer moment Prohens va acordar amb Vox l'eliminació de la llei de memòria històrica a canvi dels vots de l'extrema dreta per ser elegida presidenta; més endavant, quan Vox va fer veure que trencava relacions amb el PP, va prometre als partits de l'esquerra que mantindria aquesta llei si li votaven un parell de decrets. Finalment, quan PP i Vox tornen a anar agafats de la mà, tiren endavant, aquesta vegada sí, l'inici de la tramitació per derogar la llei de memòria democràtica, a canvi del vot favorable de Vox a l'aprovació dels pressupostos. Un triomf de Vox i una demostració de la plena sintonia del PP amb l'extrema dreta ultranacionalista i neofranquista. No submissió: sintonia. Plena sintonia ideològica, de discurs i d'objectius. Quan va acabar la sessió parlamentària, els diputats del PP i de Vox es van felicitar a ells mateixos amb un aplaudiment llarg i eixordador.
Prohens hi va afegir una dosi extra de cinisme en proclamar que no cal legislar tanta memòria per a coses que van passar abans de la seva arribada en aquest món. Al·leguen també, ella, el PP i Vox, que hi va haver víctimes als dos bàndols, i per això anuncien un acte de memòria històrica que sí que els ve de gust fer: un homenatge a les víctimes dels bombardejos republicans damunt Palma. Per si no bastava, el dia anterior va aparèixer vandalitzat amb pintades feixistes el bust de la comunista Aurora Picornell que hi ha al Molinar. Picornell fou assassinada la nit de Reis de 1937, juntament amb les Roges del Molinar, i l'actual president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, de Vox, té pendent un judici per delicte d'odi després d'haver destruït la seva foto precisament durant un dels primers debats sobre la derogació de la llei de memòria democràtica.
Hi ha moltes coses que van passar abans que naixés Marga Prohens. L'aprovació, per exemple, de la Constitució espanyola de 1978, un dels “pares” de la qual va ser, significativament, Manuel Fraga Iribarne, un obscur ministre franquista. De forma igualment significativa, el mateix Fraga Iribarne va fundar el Partit Popular, amb les restes d'Aliança Popular i una quantitat important de feixistes mal reciclats com a demòcrates durant la Transició. Això va passar l'any 1989, quan Marga Prohens ja tenia set anys però encara no hi militava, al PP. Hi milita ara, quan aquest partit, que mai ha tallat el cordó umbilical que l'uneix amb el franquisme, torna a preparar-se per repetir les proeses d'un passat gens remot. Prohens també va faltar a la veritat en afirmar que “de Franco, només en parlen les esquerres”: fa temps que es veu arreu gent de dretes, de Vox i també del PP, cridant el nom de Franco mentre aixequen el braç.
