21/06/2022

Quin futur tenen les criptomonedes?

6 min
Un home examina una moneda.

La setmana passada el mercat de criptomonedes va desplomar-se per segona vegada en un mes. Però les criptomonedes són només un aspecte de l'univers blockchain. Tant els seus escèptics com els fans han d'aprendre a mirar-lo com un experiment tecnològic, en lloc d'únicament com una estafa flagrant o un camí especulatiu cap a la riquesa.

Per què el mercat s'ha fet miques d'una manera tan espectacular? El primer daltabaix recent, quan va caure un 36% en una setmana al maig, ens ofereix una pista. L'enfonsament es va desencadenar sobretot per l'espiral mortal d'un sistema de criptomoneda anomenat Terra Luna, format per la moneda Luna i la seva moneda estable (stablecoin) associada, TerraUSD. Quan estava vertiginosament més alta a la primavera, representava no més del 3% del mercat de les criptomonedes. La por es va escampar a totes les borses, i amb ella va venir la venda en pànic.

Després del segon daltabaix d'aquesta setmana, el mercat de criptomonedes encara val en total gairebé 1 bilió de dòlars (al voltant d'una tercera part del pic del novembre passat). Només unes poques de les 19.000 criptomonedes que es van crear a partir de 2009 valen ara milers de milions. La majoria han fet fallida. El mercat és àmpliament volàtil no per la tecnologia subjacent de la criptomoneda, sinó per la unió incòmoda i sovint perillosament inestable entre les tecnologies emergents i els diners corrents. Vist des de la llarga perspectiva de la història del mercat, aquesta inestabilitat no és, ni de lluny, nova.

A finals de la dècada de 1990 i al principi de la dels 2000, les accions relacionades amb internet eren una atracció aterridora, així com ho són les criptomonedes ara. Aleshores, també, la venda agressiva no tenia control, l'ambient era com en un casino, i gairebé qualsevol idea amb una e al davant –per imprudent o ximple que fos– atreia l'atenció dels inversors i dels mitjans de comunicació. Aparentment, cada dia es feien i es perdien fortunes de manera espectacular. Però fins i tot quan Napster, Webvan i eToys es van apagar, s'estava produint una revolució. Malgrat totes les trampes que es produïen al casino, es van construir i van prosperar en línia empreses, publicacions i comunitats reals i duradores. Internet va sobreviure, més o menys.

Terraform Labs, l'empresa que hi ha darrere de TerraUSD i Luna, va ser fundada el 2018 per Do Kwon, un científic informàtic i emprenedor de Corea del Sud. Kwon, de 30 anys, és un estafador notòriament descarat que ha sembrat la discòrdia per titllar els seus crítics de “pobres” i “cuques”. Però tot i la seva falta d'educació, i les primeres advertències de desenvolupadors i analistes sobre les febleses tècniques dels seus plans, va aconseguir recaptar 200 milions en capital risc de 2018 a 2021. La seva empresa presumia d'haver assolit un objectiu difícil d'oblidar en aquest món: concretament, l'establiment d'una moneda estable (stablecoin) realment “descentralitzada”.

Les monedes estables (stablecoins), que serveixen com una mena de pont entre les criptomonedes i els diners normals, han requerit fins ara grans quantitats de garanties del vell món real per funcionar, contràriament a l'objectiu original de les criptomonedes d'eliminar la dependència dels sistemes financers heretats. Terra Luna era un sistema algorítmic de moneda estable (stablecoins) en el qual l'“estabilitat” era presumptament garantida per mecanismes i incentius matemàtics. Com aquells primers valors d'internet d'alta volada, aquests, també, van demostrar ser vulnerables quan va fallar la confiança.

Representació de la criptomoneda bitcoin.

Als 2000, els alquimistes de les obligacions de deute garantides van convertir els valors ferralla en or AAA a través de la màgia matemàtica de l'“empaquetament”. Les matemàtiques arcanes que sustenten els sistemes algorítmics de monedes estables (stablecoins) com Terra Luna emetien les mateixes sensacions captivadores i misterioses. Però a mesura que més i més prestataris van deixar de pagar, les obligacions de deute col·lateral i altres derivats exòtics, que Warren Buffet va anomenar “armes financeres de destrucció massiva”, van enfonsar-se, cosa que va contribuir a la crisi financera mundial de 2008. L'eco del poder destructiu dels derivats es pot sentir en la història de la igualment exòtica Terra Luna.

Un risc com aquest pot passar desapercebut durant un temps limitat. El que és trist és que quan el risc esdevé de cop manifest, s'emporta els diners de la gent real i, sovint, projectes bons i prometedors. O fins i tot economies senceres: les pèrdues pel daltabaix de 2008 es van estimar en més de 10 bilions només als Estats Units, una suma que empetiteix els vaivens més destructius de les criptomonedes fins ara.

Quan l'espiral mortal de Terra Luna es va accelerar, els seus seguidors, coneguts com a “Llunàtics”, van gronxar-se entre el terror i l'esperança mentre Kwon va introduir més de mil milions en Bitcoin al sistema en un intent de recuperar l'estabilitat. “Desplegant més capital, assenyats”, va tuitejar.

Però en última instància, no hi havia prou efectiu entrant per compensar la fugida de capital, talment com en un pànic bancari normal, i aquest experiment particular de substituir la confiança per matemàtica va arribar al final. Entre els milers d'experiments fracassats en criptomonedes, Terra Luna destaca com un dels més grans, amb un valor total de mercat d'aproximadament 60.000 milions de dòlars.

Els oponents sorollosos a les criptomonedes han estat ràpids a celebrar la mort del blockchain mentre insisteixen que totes les criptomonedes són un frau. Aquests crítics són la imatge reflectida al mirall de les igualment poc realistes cheerleaders del cantó contrari de l'espectre: els llibertaris pro cripto que demanen un món financer sense cap mena de regulació.

Fa molts anys que els jugadors responsables del mercat de les criptomonedes demanen i ajuden a desenvolupar marcs reguladors raonables. Ja existeix una base per a les regulacions criptogràfiques; als Estats Units, les agències federals com la Xarxa contra els Delictes Financers, la Comissió de Borsa i Valors i la Comissió de Comerç en Futurs sobre Mercaderies van començar a ponderar-ne diferents aspectes del comerç i la fiscalitat el 2013. A l'octubre, el departament de Justícia va anunciar la creació del Grup Nacional de Seguretat en Criptomonedes. La llista de criptoestafadors que han anat a presó ja supera de llarg el nombre de banquers empresonats als Estats Units pel seu paper en la crisi financera de 2008.

En els primers anys d'internet, l'atmosfera circense va fer fàcil que s'ignoressin els perills que s'estaven gestant –el capitalisme de vigilància i l'escrutini il·legal del govern, per exemple–, que tindrien greus conseqüències globals. Amb el temps, es van implantar regulacions: marcs de privadesa, com algunes disposicions de la llei Gramm-Leach-Bliley de 1999 als Estats Units i el Reglament General de Protecció de Dades de 2016 a Europa, i protecció d'expressions com la secció 230 de la llei de la decència en les comunicacions.

Paral·lelament, es van multiplicar les meravelles d'internet, màgia que ara sembla insignificant: un mapa del món, carrer a carrer, a la teva butxaca; traduccions instantànies de gairebé totes les llengües; un servei de cerca per a cada branca del coneixement; notícies globals gairebé instantànies. L'internet d'avui està profundament integrat en les economies, els mitjans de comunicació, la política, la indústria i la vida social del món, per bé i per mal.

S'està treballant en una evolució semblant per a les criptomonedes. El blockchain, la tecnologia que fa possibles les criptomonedes, té el potencial per ser tan transformadora com les innovacions d'internet de les quals depenem cada dia, i les indústries com la gestió de la cadena de subministrament, les finances i la farmacèutica ja han començat a trobar-hi usos.

És possible imaginar un futur on puguis seguir el destí de cada dòlar pagat en impostos i la corrupció del govern esdevingui gairebé impossible; on les històries belles i importants, i la música, els jocs i l'art no desapareguin mai d'internet; on, en lloc d'estar forçat a confiar en una gran empresa energètica, puguis comprar i vendre energia solar excedent als o dels teus veïns, i no haver-te d'enfrontar mai més a una apagada. Sempre que calgui un manteniment de registres independent i a prova de manipulacions, el blockchain podria conservar tots els rebuts, disponibles i segurs, perquè tothom els vegi.

Però per fer que un món així sigui possible, les criptomonedes han d'integrar-se de manera responsable en l'economia global existent. Els reguladors, els mitjans i els que participen d'aquest mercat han d'alinear-se per equilibrar els beneficis de la innovació amb la necessitat de prevenir els danys, i la pura i simple cobdícia ha de castigar-se amb rotunditat, no encoratjar-se.

Per a molts, la possibilitat d'obtenir grans beneficis és el més interessant de les criptomonedes: és una febre de l'or en què qualsevol pot convertir-se en molt més ric del que havia somiat. Però la lamentable mentalitat de fer-se ric ràpidament que fa temps que està associada a l'emprenedoria, en el món de les cripto o onsevulla, ha d'acabar-se.

Després de tot, com que tothom continua anant a treballar tant si els mercats borsaris s'alcen o s'enfonsen, la feina pràctica i real de desenvolupar tecnologia blockchain continuarà, independentment de l'histrionisme del mercat.

Copyright The New York Times

María Bustillos és fundadora de les iniciatives periodístiques Brick House Cooperative i Popula, i des del 2013 treballa per construir plataformes periodístiques basades en el 'blockchain'