'Cru, senzill, rotund': carta a Xavier Bosch
Quin moment tan oportú per llegir Eufòria, la teva tercera novel·la que despulla les misèries del periodisme i les seves relacions complexes i obscures amb el poder econòmic i polític. Just quan en només dos mesos han canviat els directors dels tres diaris més llegits a Espanya.
Com es pot aconseguir que els tres vèrtexs del poder -el mediàtic, el polític i l’econòmic- no acabin formant un cercle tancat per protegir-se entre ells i impedir que, al final, se sàpiga tot? Així va començar la teva trilogia periodística el febrer del 2010 i així ha continuat, amb una entrega puntual cada dos anys. Portes molt temps exercint el periodisme des de càrrecs directius on és senzill notar l’alè del poder al clatell, on és fàcil observar moviments subterranis de dubtosa legalitat i on, en canvi, és molt difícil poder-los explicar. La novel·la és l’instrument de ficció que has trobat per retratar una realitat que t’incomoda. “Si no volen que expliquem una cosa, el millor és novel·lar-ho”, escrivies fa dos anys.
El teu primer llibre ens va deixar dues frases que encara avui els tertulians repeteixen cada dia a quarts de nou del matí. Una és el títol de la novel·la: Se sabrà tot. L’altra, l’inici del segon capítol: “Tothom té un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida”. La barreja de les dues és letal, sobretot si estan dites i escrites amb aquella simplicitat, cruesa i contundència tan teves. Si tothom té un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida i al final se sabrà tot, el resultat és que ningú pot estar segur.
I és veritat que s’han acabat sabent coses que no ens hauríem imaginat fa només cinc anys. Han caigut tabús informatius, s’han destapat casos de corrupció i han aparegut mitjans alternatius que han eixamplat els marges de llibertat de la nostra professió. Però, al mateix temps, els mitjans tradicionals han perdut influència i, per això mateix, s’han tornat més influenciables. Han perdut negoci i els poders polític i econòmic -sempre tan amatents- intenten recuperar el control mediàtic, gràcies a la fragilitat empresarial del nostre sector.
Tens el material servit per a properes novel·les, Xavi. Muntanyes d’informació que circulen a tota velocitat d’una punta de món a l’altra, i que algun dia haurem de saber transformar en coneixement. Que no ens trobéssim que al final se sabés tot, però no hagués servit de res.
P. D.
La teva rotunditat física va acompanyada d’una mateixa rotunditat verbal i d’idees. Algú que no té cap problema a dir el que pensa, però que es pensa molt bé com i de quina manera ha de dir-ho. Es tracta de deixar el mínim espai possible a l’atzar o a la improvisació.
