Tots els nostres problemes són culpa de les gallines. Aquests dies d’apocalipsi zombi a la brasa una escola rural d’un poble de Lleida va comunicar als pares que les tres gallines que tenien ja no poden estar amb ells. No han canviat de centre. Tampoc s’han escapat a Benidorm, ni al parc temàtic Gallinaland i no han fugit ballant swing a l’ast. Em sap greu. Aquesta és una història trista, tristota, tristíssima. Snif, snif. Continuem.
Ring-ring. El col·legi va rebre una “trucada” d’una oficina del departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat. Hola, una pregunta… L’explotació d’autoconsum que teníem registrada a l’escola des del setembre de 2018 seguia en actiu? Podem riure ja? Tres miserables gallines pedagògiques i aquí la dictadura de l’estat nacional-burocràtic legal irreal ens diu que els nens s’estan lucrant amb un macrorestaurant (Don Pollo Kids?) per alifares massives capitalistes? Continuem, que el pollastre és més gros. Sisplau, posi’m suc a la bèstia i extra de patates i una ampolla de salfumant.
Ho hem d’explicar mode for dummies. És a dir, per a éssers que potser tenen títols, carreres, doctorats i són absolutament illetrats en l’assignatura de la Catalunya i el planeta real. L’escola (com d’altres) tenia tres gallines perquè la canalla no només conegués l’existència d’animals no virtuals, sinó que coses com les truites surten de l’interior d’aquestes bèsties. Els xiquets plegaven els ous, feien receptes amb ells… Aprenien hàbits, coneixements, responsabilitat: la pedagogia de la realitat. Tothom era feliç, també les gallines, que eren molt estimades, i ja se sap que l’amor és important, quan la nostra granja Orwell de la moral-anormal-letal informa que a un quilòmetre hi ha una granja d’aviram i que el pagès la volia ampliar, però no pot perquè li diuen que hi ha… la de l’escola! Coc-coc. Espereu, que hi ha més cloqueig surrealista.
La delegació d’Agricultura no demana a l’escola que es desfaci de les tres gallines. No! Senzillament diu que el pagès no podrà ampliar el seu negoci si ells continuen amb el seu. Hamlet es fot un tret i després venem les cuixes a la rostisseria. L’escola (gràcies!) amb sentit comú, cada cop menys sentit i menys comú, es veu obligada a donar de baixa la seua explotació de, recordem, tres punyeteres gallines escolars. Benvinguts a la Catalunya irreal.
El pollastre és aquest: no volen nens, no volen pagesos, no volen gallines, no volen pobles, no volen educar, no volen realitat, no volen res. Fa fàstic viure en aquest país. Mania. Pena. Vivim en la dictadura, legal, de l’analfabetisme existencial. Vivim legislats per analfabets. No ens volen. No volen que existim. I això és greu. Gravíssim. Antidemocràtic, antihumà, antitot. Són els mateixos que no volen saber que un nugget és un cadàver de pollastre i que si els hi dius truquen al psicòleg de les emocions emocionals emocionants 24 h per evitar que el seu fill pateixi traumes perpetus somiant amb gallines de veritat. Tot emoció, zero raó. Preferiu matar persones a gallines mentre us mengeu gallines que no voleu saber que són gallines i dieu que no són gallines i que no us les foteu. El que ve serà gros. Molt gros. I fins i tot la gallina es venjarà i descobrireu, per primer cop, la sang de la vida i que també us podreu alimentar de cables coaxials i viure en galliners de persones. Coc-coc.
