La justícia dona papers a un menor expulsat d'un centre tutelat per l'edat: "Jo sabia que no havia mentit"

BadalonaHan hagut de passar tres anys perquè la justícia li hagi reconegut al gambià Saynei Kanteh que, efectivament, era menor d'edat quan la Fiscalia de menors va dictar que ja havia superat els divuit anys i, per tant, no tenia dret a estar sota la protecció pública. Immediatament, va deixar d'estar tutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA, reconvertida ara en la DGPPIA) i va ser expulsat del centre on vivia. "Jo sabia que no mentia, que tenia disset anys i confiava que tard o d'hora tindria els papers", afirma.

El de Kanteh és un cas molt habitual entre els menors no acompanyats procedents de Gàmbia, a qui les autoritats espanyoles no els reconeixen la validesa del seu passaport, tot i que amb la llei a la mà si no es pot provar que el document s'ha falsificat és vàlid a tots els efectes. En la realitat, als nois se'ls sotmet a proves d'edat, invalidades per poc fiables per nombrosa literatura científica, i se'ls exclou del sistema de protecció de tutela sense haver-los concedit el permís de residència o la prestació d'extutelat als quals tenen dret per facilitar-los l'emancipació.

Proves d'edat

A Kanteh la Fiscalia de Menors li va mesurar el canell i li va examinar la dentadura per acabar determinant –erròniament, com s'ha comprovat– que era major d'edat, quan en realitat tenia disset anys i, per tant, havia d'estar sota la protecció de la DGAIA. El noi va presentar un recurs amb l'advocat de l'entitat Noves Vies, Albert Parés, que retreu "la doble negligència" de la DGAIA en aquest cas perquè, a banda d'accedir a les proves d'edat, no li va notificar els resultats, com mana la llei, i va deixar el menor indefens.

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però, avala les raons de Parés i anul·la la resolució de la DGAIA, i confirma que el noi era menor d'edat en el moment de la sol·licitud del permís de residència. Els magistrats apliquen la doctrina del Tribunal Suprem, que reconeix que els drets adquirits durant la minoria d'edat es projecten cap al futur i consideren que, tot i que tard i amb vint anys, se l'ha de tornar els drets que li van prendre amb caràcter retroactiu.

Kaneth acaba de fer vint anys, així que la documentació, que li permetrà residir i treballar els pròxims dos anys, ha estat un bon regal d'aniversari. "Els papers em donen força i ara toca treballar", resumeix, així, el seu estat d'ànim al jardí del monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona, on viu acollit per la Fundació Catalunya-Amèrica. "S'ha fet justícia i em mereixo una vida millor després de tot el que he passat per arribar aquí", continua.

Quan el van fer fora del centre de menors recorda haver "plorat i plorat molt". Sense cap porta on trucar, es va veure tot sol, preguntant-se què havia fet malament per trobar-se un altre cop a la casella de sortida, com quan el 2020 es va embarcar en un viatge migratori cap a Europa, atret per les històries d'èxit i fotografies de moments de felicitat que els seus amics que l'havien precedit li enviaven. Ara riu al recordar que va pensar que aquella era la vida que volia per a ell i que si ells ho havien aconseguit, perquè ell no.

Sense revelar a ningú els seus plans, i amb una mica de diners que havia "agafat" dels pares es va posar en marxa. Tenia catorze anys i de Gàmbia va passar pel Senegal, Burkina Faso, Mali, Algèria i el Marroc, on es va embarcar fins a les Canàries. Amb els centres canaris plens, de seguida el van traslladar a Barcelona, on va ingressar al centre fins que el van expulsar l'agost del 2023.

Un any i mig al carrer

A partir d'aquí va estar al carrer un any i mig per Barcelona i Premià de Mar. "És molt dur, molt dur, ningú s'ho pot imaginar", indica, i insisteix que "mai" va delinquir ni va tenir més problemes amb la policia. Fins que fa uns mesos va entrar a la fundació de Sant Jeroni de la Murtra, on ha trobat un espai de descans mental després de tants anys voltant pel món i l'oportunitat de fer un "canvi de vida".

Parés subratlla que encara queda la remota possibilitat que l'Oficina d'Estrangeria presenti recurs, però, fins i tot si no ho fes, la concessió de la residència "es pot allargar tants mesos" que potser opta per fer que el jove s'aculli a la regularització extraordinària que, en principi, començarà a l'abril.

Kaneth és el gran de tres germans i confia que no l'intentin imitar. "No, no, jo no vull que passin per tot això", subratlla i confia que, per fi, "la sort" el somriurà i podrà convertir-se en "cuiner o dissenyador de jardins" per ajudar els pares i "tenir un futur millor". Diu que té clar que, tenint en compte la seva biografia, si mai té diners ajudarà "els que viuen al carrer".