Un de cada quatre joves extutelats estudia i treballa alhora

BarcelonaAssegut en un banc davant de la Sagrada Família de Barcelona, Youssef Benkhay explica la seva biografia des que va sortir amb 16 anys d'Aitaddou Zaguura fins que ara, amb 24, està a punt d'acabar un grau mitjà de formació professional d'instal·lació d'electricitat, gas i aigua i treballa a l'empresa d'inserció de la Fundació Eveho de Sabadell. "Aprendre l'idioma, tornar a estudiar, trobar-me en un lloc tan diferent del meu poble de 20 cases al Sàhara, estar lluny de casa", detalla el jove quan se li demana per les dificultats que ha hagut de passar per poder, per fi, tenir un futur més o menys encarrilat.

La de Benkhay és la història de més del 90% de joves extutelats per la Generalitat (nacionals i estrangers sols com ell) que, sovint sense xarxa familiar, estudien i treballen o, compaginen les dues activitats. Una enquesta de FEPA, la federació d'entitats per a l'emancipació juvenil, trenca amb l'estereotip i subratlla que s'ha duplicat el gruix d'aquest grup, els sí-sí, passant del 10,9% el 2014 al 23,1% del 2024. Per al president de FEPA, Jordi Sàlvia, les dades demostren que els joves extutelats (sense distingir l'origen) "aprofiten les oportunitats quan tenen suport" per poder prosperar socialment.

De ben petit Benkhay ja tenia al cap la idea de seguir les passes de germans i cosins que havien fet el salt a Europa perquè al Marroc "hi ha menys oportunitats". El petit d'onze germans, va convèncer la mare que el deixés marxar i, acompanyat del pare, va pujar a un autocar en direcció nord, cap a la costa. Era el primer cop que sortia del seu poble, on ajudava a cuidar el ramat familiar de cabres després d'abandonar l'equivalent del quart d'ESO. Després d'un mes a Tànger esperant la finestra de bon temps, va salpar en una petita pastera amb altres quatre tripulants i, quan va ser l'hora, diu que el va envair un doble sentiment de "por i il·lusió" per fer-se a la mar. "Els que han emigrat sempre expliquen coses bones, que si és fàcil treballar o estudiar, que si poden comprar coses... I això encara et fa tenir més ganes de venir", relata en un perfecte català après a l'escola de Sabadell, tot i que lamenta que sovint la gent se li adreça en castellà.

D'Algesires el van enviar cap a Barcelona, on després de fer-li les proves d'edat per confirmar que era menor, la Generalitat en va prendre la tutela i va entrar al sistema de protecció. Durant dos anys va estar en diversos centres, on diu que hi ha "una convivència dura" per les difícils trajectòries dels nois que s'hi apleguen. Fins que va passar a un pis tutelat amb tres nois més dins del programa de la Generalitat d'ajuda a l'emancipació fins als 23 anys per als quals segueixen un pla individual d'estudiar o treballar i mantenen un bon comportament, indica Sàlvia.

Fragilitat econòmica

Aquests primers anys de joventut no han estat fàcils, diu el jove, que s'ha plantejat en alguna ocasió tornar a casa. Sàlvia indica que juga un paper important el suport i acompanyament que reben aquests nois, que han d'afanyar-se a "desenvolupar les actituds que els han de permetre sostenir-se". Sense oblidar tampoc la "pròpia determinació i aspiracions" de cada extutelat, afegeix el responsable, que destaca la gran fragilitat econòmica d'aquest col·lectiu, ja que sense cap ajuda ni xarxa familiar han de generar ingressos per cobrir la formació, el lloguer i les necessitats bàsiques.

En el cas de Benkhay, la idea que el mou és "tenir un futur millor" que el que hauria tingut si s'hagués quedat al seu poble. De moment, confessa que se sent satisfet, tot i que pel camí es va topar amb la burocràcia del ja reformat reglament d'estrangeria que li impedia poder renovar el permís de residència sense una oferta laboral d'un any a jornada completa. La petita empresa de lampisteria on havia fet les pràctiques no li podia fer un contracte amb aquestes característiques, però per sort sí que Eveho li va oferir una feina. Entre la feina i els estudis ha de trobar temps per a la reforma del pis que comparteix amb el seu cosí (també un menor no acompanyat). "El propietari ens l'ha deixat més barat a canvi que ens en fem càrrec", diu.

L'enquesta de FEPA indica que el 21% dels extutelats treballa de forma exclusiva, el 46% estudia i només el 9,9% és ni-ni. Per a Sàlvia, el sistema de protecció de menors falla als joves al donar solucions uniformes, sense tenir en compte la diversitat. L'enquesta aposta per allargar el temps de la prestació i diversificar els recursos i serveis destinats a facilitar-los l'emancipació.