11/4: Diuen que el debat sobre la llengua és inoportú

Potser sí. Potser la societat catalana considera que entrar a fons en un debat tan emocional com el de la llengua pot posar en perill la convivència i, per tant, que és millor evitar-lo. O pot ser que, agafant-ne només una part, el sobiranisme consideri que plantejar ara el debat sobre la llengua és un error estratègic en el procés cap a la independència. Personalment, no ho veig clar, això d’ajornar els debats, però posem que hi ha consens en la inoportunitat. Doncs llavors no en parlem. Vull dir, que no en parli ningú. El que no pot ser és que durant temps tothom hi digui la seva, que si el castellà està perseguit, que si les dues llengües han de ser cooficials, que si el bilingüisme és la solució, i quan algú afegeix a totes aquestes opinions una de tan legítima com les altres i insinua l’oficialitat exclusiva del català, se li digui que és inoportú. Si el debat és inoportú, no el fem. Ningú. I si és oportú, fem-lo. Tots. Perquè, si no, les opinions que es consideren oportunes van consolidant-se com a indiscutibles i les suposadament inoportunes queden fora del debat. Gent que han opinat tant com han volgut, quan apareix una opinió que no els agrada diuen que el debat és inoportú. Doncs que no l’haguessin començat.