En defensa del model penitenciari català
El sistema penitenciari acostuma a ser invisible als ulls de la majoria de la ciutadania i només ocupa les portades quan hi ha alguna desgràcia. Ho hem vist aquests dies arran del tràgic assassinat d’una treballadora a mans d’un intern al centre de Mas d’Enric. Aquest incident no s’hauria d’haver produït mai; és gravíssim i dolorós, i ens consta que s’han obert totes les investigacions per aclarir els fets i per avaluar tots els protocols i circuits. Estem colpits per la situació i volem expressar el nostre condol a la família i la nostra solidaritat i afecte als i les professionals que coneixien la víctima i l’estimaven.
Fa poques setmanes es commemorava el 40è aniversari de l’assumpció de les competències en matèria penitenciària per part de la Generalitat de Catalunya. Durant tot aquest temps, Catalunya ha anat bastint un model propi basat en la centralitat de la reinserció i la rehabilitació, amb ple respecte pels drets humans, la dignitat i la seguretat de totes les persones internes, les famílies i els professionals. Una de les grans fortaleses del sistema és que hi ha hagut amplis consensos en la defensa del model penitenciari català, ja que els responsables que hi ha hagut al capdavant, de diferents colors polítics, han posat el seu gra de sorra per reforçar-ne els pilars bàsics.
Caràcter transversal
El caràcter transversal del model, que s’ha anat construint des de 1984, i la implicació de persones i sectors socials molt diferents han garantit uns resultats que són exitosos en l’àmbit de la reinserció si ens comparem amb la majoria de països democràtics: a Catalunya, 8 de cada 10 persones que passen per la presó no hi tornen a entrar. La reinserció es treballa a partir de la intensitat en el tractament i les activitats a dins dels centres, amb oportunitats de formació i treball, pensant en la tornada de les persones internes a la societat. La implicació dels i les professionals en aquesta tasca és exemplar. I el benefici per al conjunt de la ciutadania és evident: per cada persona que reinserim, evitem futurs delictes, i per tant, futures víctimes, però també assegurem una segona oportunitat a les persones que han passat per la presó.
Per aquest motiu, creiem que seria injust jutjar i qüestionar tot un sistema assenyalant només la lamentable tragèdia de dimecres passat a la presó de Mas d’Enric. El treball a les presons és un element essencial en el model de reinserció. Avui, el sistema ocupa 3.500 interns i internes que treballen cada dia en diferents serveis i tallers productius a dins de les presons, gràcies a la gestió que fa el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). També hi ha un nombre important d’interns en tercer grau que treballen amb normalitat a l’exterior dels centres, i es facilita així la seva integració a la societat després de complir una condemna.
En quaranta anys no hi ha hagut ni un sol cas com el de l’homicidi que va ocórrer dimecres passat. I tant de bo mai hagués passat. Ens trobem al davant d’un fet dramàtic, però extremadament excepcional. No valen excuses, però per fer un debat honest, rigorós i seriós, cal posar aquest fet desgraciat en el context adequat.
Conseqüències imprevisibles
Aquest tràgic succés ha estimulat una sèrie de protestes en diversos centres penitenciaris per part d’alguns funcionaris i funcionàries que treballen a les presons catalanes. Segur que hi ha reivindicacions legítimes i molts aspectes a millorar, però és important que un fet dramàtic no es barregi amb les reivindicacions sindicals ni s’utilitzi de forma interessada. Segur que les reivindicacions es poden tractar, de forma ordenada, en el marc del diàleg sindical. Les presons són un àmbit sensible. Per això, en aquests moments, és urgent i necessari que tothom estigui a l’altura del moment i després totes les parts s’asseguin a parlar per evitar que escali una situació complexa, que podria portar a episodis de tensió greus i de conseqüències imprevisibles per als drets i la seguretat dels interns i dels professionals als centres.
Els que signem, representants públics de justícia i execució penal d’aquests 40 anys de desenvolupament de la competència, de diversos colors polítics, volem fer conèixer a l’opinió pública la importància de defensar els pilars d’un model que, malgrat que tingui deficiències i sigui sempre perfectible, és un model que funciona, que dona resposta i que disposa de reconeixement internacional. És un model que hem construït entre tots i totes en aquests darrers quaranta anys i que, amb dades objectives a la mà, ha situat Catalunya com un exemple de reinserció social de les persones privades de llibertat.
El paper dels treballadors i treballadores en aquesta tasca ha sigut cabdal i ho ha de seguir essent, i emergir amb més força com a agents de canvi i de transformació de vides. Seria fer passes enrere si, aprofitant una desgràcia, s’entrés en derives regressives i models fracassats. Només des del consens podrem enfortir un element tan sensible i important com és el sistema penitenciari, cosa que anirà en benefici del col·lectiu de professionals que hi treballen, i també en benefici del conjunt de la ciutadania de Catalunya.
