19/09/2016

El dèficit públic, fora de control

4 min
Rajoy només va assistir al cara a cara entre Montoro i Sánchez al Congrés pels pressupostos generals per al 2015.

L’estat espanyol fa anys que no compleix els objectius de dèficit que li fixa la Comissió Europea (CE), fins i tot després que aquesta li hagi anat relaxant (ampliant) els límits del dèficit establert. Per això, la CE se n’ha cansat i amenaça de multar l’estat espanyol. De fet, el juliol passat la CE ja li va perdonar la multa, però encara la pot fer efectiva el mes que ve mitjançant una sanció del 0,5% del PIB i la retenció dels fons estructurals si considera que no s’han pres les mesures oportunes per controlar el dèficit públic. Tot plegat pot representar un cost de més de 6.000 milions d’euros.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La proposta que presenta el govern espanyol per evitar la multa consisteix a gravar a un tipus del 20% les bestretes a compte de l’impost de societats a les empreses amb una facturació per sobre dels 20 milions d’euros. Aquestes retencions a compte de l’impost ja existien abans de la reforma fiscal de l’any passat. Per tant, es tracta de tornar-les a establir incrementant-ne el tipus, que passaria del 12% que s’aplicava abans al 20%. Aquests pagaments avançats són a compte de la quota definitiva de l’impost. Per tant, el 2017 tornarà a caure la recaptació si no es prorroga la mesura.

Per aplicar aquest increment de l’impost de societats, el consell de ministres aprovarà un reial decret llei que haurà de validar el Congrés. Per aquesta raó, el ministre d’Economia i Competitivitat en funcions, Luis de Guindos, va intentar en una compareixença a la comissió d’economia de la setmana passada pressionar la cambra perquè aprovi la mesura, a fi i efecte d’evitar la multa.

És evident que la política econòmica que ha aplicat el govern Rajoy ha fracassat. En els últims anys, els dèficits pressupostaris han sorgit més aviat perquè s’han inflat els ingressos, i no tant perquè hi hagi hagut increments rellevants de despesa, que de fet s’ha reduït. Les previsions pressupostàries s’han fet per acontentar Brussel·les i aplicant la màxima que qui dia passa any empeny.

També s’estan patint actualment les conseqüències de la reforma fiscal que es va aplicar l’any passat, i que ha donat com a resultat una disminució important de la recaptació impositiva. Va ser una reforma fiscal completament electoralista i que es pot qualificar d’irresponsable quan l’objectiu principal havia de ser reduir el dèficit públic, i més encara quan el deute se situava al 100% del PIB.

Tampoc s’han complert les expectatives que el creixement de l’economia espanyola portaria a un increment dels ingressos fiscals. Actualment s’està creixent, però en el segon trimestre de l’any s’ha desaccelerat l’augment del PIB. Així doncs, cal moderar l’optimisme amb què el govern de Rajoy ha parlat de la bona marxa de l’economia espanyola.

La conseqüència és que fins al juliol la recaptació fiscal ha caigut respecte al mateix període de l’any passat. Els ingressos per l’impost de societats han disminuït un 85,6%, a causa de l’eliminació dels pagaments a compte, que ara es volen tornar a instaurar. I tots els impostos directes han caigut un 6,1%. Només s’ha incrementat la imposició indirecta (IVA i altres impostos sobre consum), que ha crescut un 4,6%.

En aquest context, les perspectives són que enguany es tornarà a incomplir l’objectiu de dèficit, que està fixat en el 4,6% del PIB. Així mateix, si el pressupost del 2016 no el compleix, la pròrroga pressupostària que es perfila per al 2017 fa pensar que tampoc ho farà, any en què el dèficit no hauria de superar el 3,1% del PIB.

Confiar que la solució al dèficit pressupostari vindrà de la bona marxa de l’economia és pecar d’optimisme i d’ingenuïtat. Com s’ha esmentat abans, en els últims mesos el ritme de creixement de l’economia espanyola s’ha desaccelerat, igual que el d’alguns països europeus, com Alemanya, i les perspectives de creixement mundial no són per tirar coets. Hi ha moltes qüestions que poden afectar negativament l’economia europea, com el Brexit i el fet que la política expansiva del Banc Central sembla que hagi tocat sostre i no es mostri efectiva per resoldre els problemes fiscals.

Per tant, el futur govern de l’estat espanyol, sigui quin sigui, rebrà pressions de la CE i es veurà obligat a incrementar els ingressos impositius. És l’única solució per quadrar el pressupost, ja que no queda gaire marge per fer-ho pel costat de la despesa. Segurament es podria prescindir de certes despeses, com ara la construcció de línies d’AVE poc rendibles, però la pressió a l’alça de la despesa de la Seguretat Social i el fet que ja no es pot castigar més la ciutadania retallant serveis bàsics fa pensar que la despesa no es pot reduir gaire més.

Alhora, s’ha de recordar que l’estat espanyol té una pressió fiscal molt per sota de la mitjana europea. L’any 2015 els ingressos impositius com a percentatge del PIB eren del 34,0%, mentre que la mitjana de la Unió Europea era del 39,7%, i la de la zona euro, del 41,2%. És cert que aquesta pressió fiscal inferior de l’estat espanyol està bàsicament provocada per l’alt nivell de frau fiscal que pateix l’economia espanyola. Però com que no és realista pensar que de cop i volta l’Agència Estatal d’Administració Tributària es torni més eficient i recapti més, l’única solució per incrementar els ingressos serà augmentant els impostos. I si no, temps al temps.

stats