El mateix dia que el setmanari Der Spiegel publicava un document històric que revelaria la "simpatia" del rei pels colpistes del 1981, Jordi Évole afrontava el cost de la monarquia espanyola en el seu Salvados . Amb els nous crèdits de la temporada acabada d'estrenar van aconseguir una arrencada cinematogràfica: sonava el discurs de Nadal del rei Joan Carles de fons mentre en una perruqueria tot de senyores llegien les revistes del cor, plenes del cas Urdangarin. La tesi no podia quedar més ben il·lustrada. Després, com a esquer, un resum de les millors preguntes de l'Évole. Com és habitual, bona elecció dels testimonis. Amb diferents periodistes va posar de manifest els aspectes més dubtosos del que es diu que costa la monarquia, va establir diferències amb la transparència econòmica de la corona britànica i fins i tot va pentinar la zona de Mallorca acompanyat del periodista Matías Vallés. Això últim va ser molt pedagògic per veure les dinàmiques entre el poder i l'empresariat. Més que un Salvados d'investigació va ser un Salvados de denúncia, en què Évole va posar en net i va reordenar un seguit de situacions irregulars que més o menys coneixíem per servir-les a l'audiència amb un llacet.

El darrer testimoni a entrevistar va ser Gregorio Peces-Barba, pare de la Constitució i defensor a ultrança de la figura del monarca. El polític va intentar tapar i enfosquir tots els aspectes en què Évole volia posar llum i responia amb sarcasme a la curiositat de saber com gestiona els diners el rei. Va menystenir tot allò que podia qüestionar la viabilitat de la monarquia. Per referir-se als polítics d'ERC i IU va deixar anar un despectiu "Entonces no estaban esos" i sobre les amistats de dubtosa ètica empresarial del rei, Peces-Barba va qualificar-ho com a informacions periodístiques de "las basurillas de las redacciones" . I aquest és l'home de confiança i defensor del rei Joan Carles. Ben mirat, no dista pas tant del perfil que revela Der Spiegel ...