Jacques Delors i els reptes de la UE el 2024

Aquesta setmana moria Jacques Delors, president de l'executiu comunitari entre el 1985 i el 1995, i segons l'actual presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, "l'arquitecte del rellançament del projecte europeu i de la posada en marxa del que avui ha esdevingut la Unió Europea". La UE, com es diu molt sovint, es reinventa i avança davant les grans crisis i oportunitats. En aquest sentit, el 2024 es presenta ple de reptes per al projecte europeu.

Cada final d'any els qui ens dediquem a observar i analitzar el món tenim la temptació de reflexionar sobre quines són les qüestions més rellevants que pensem que ocuparan el nostre temps en els 12 mesos següents. És una tasca que sovint es demostra poc exitosa, perquè sempre apareixen temes que no esperàvem (o desitjàvem). Però aquí estem, intentant fer un llistat d'allò que crec serà indispensable per entendre el nostre petit continent el 2024. Segurament, quan acabin els pròxims 366 dies, hi haurà temes que no hauré inclòs i que es convertiran en indispensables: em disculpo per avançat per les carències, que són part del problema de fer política ficció. 

El 2024 arriba carregat de cites electorals importants. En l'àmbit europeu, a més d'eleccions nacionals a Àustria, Croàcia, Bèlgica o Portugal, el 9 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu. Les enquestes indiquen que el Parlament Europeu podria patir un important ascens dels grups euroescèptics i de l'extrema dreta, que tindrien la representació més gran de la història fins ara. Tot i que sembla que de moment no aconseguirien la majoria, les organitzacions de defensa dels drets humans o del medi ambient miren ja amb preocupació l'impacte que un resultat com aquest podria tenir en el següent període legislatiu europeu, amb un augment de les pressions populistes a escala europea i nacional. Cal recordar que els resultats al Parlament Europeu tenen conseqüències en el nomenament de la presidència de la Comissió Europea. El Partit Popular Europeu, preocupat perquè aquest augment li costi representació i poder dins de les institucions europees, fa mesos que s'acosta a alguns d'aquests grups de dreta extrema amb la voluntat de garantir la presidència del Parlament i també de la Comissió Europea. A Espanya, les eleccions europees tenen circumscripció única, cosa que obliga a pactes entre les diferents forces polítiques per garantir representació. Llistes que van ser comunes l'any 2019 es dividiran el 2024, i, al contrari, es formaran coalicions irrepetibles a escala local o autonòmica. Els pròxims mesos viurem un intens debat per la creació d'aquestes llistes i sobre qui les encapçalarà. 

Per a la UE també serà molt rellevant el resultat de les eleccions als EUA, el mes de novembre de 2024. Tant en algunes capitals europees com a Brussel·les es mira amb recel una potencial nova victòria de Trump que podria tensar les relacions entre la UE i els EUA, relacions que han millorat substancialment sota la presidència Biden. El 2024 pot ser un any determinant per a la resolució dels conflictes a Ucraïna i Palestina i la carrera electoral americana pot dificultar que la UE aconsegueixi dels EUA el suport necessari per avançar, o forçar, solucions sostenibles i ràpides en aquests escenaris. 

En el cas d'Ucraïna, la fatiga de la guerra és cada vegada més evident. L'atenció mediàtica i política ha anat afluixant i el 2024 es podria anar abandonant sigil·losament la voluntat inicial d'assolir una victòria total sobre Rússia, i anar cap a un escenari que permeti a Ucraïna partir d'una bona posició en una negociació per posar fi a la guerra. Les eleccions a Rússia, on Putin farà servir la seva més que previsible victòria per legitimar les seves accions, i un Parlament Europeu i una Comissió amb més veus radicals, podrien acabar forçant Ucraïna a asseure's en una taula de negociació. 

La vulneració de drets humans que està cometent Israel a Gaza centrarà també l'agenda política internacional i europea. L'escalada militar podria portar a un augment de l'aïllament internacional d'Israel i a un increment de la pressió internacional per a un alto el foc i una sortida de la guerra. La UE, que ha intentat trobar una veu comuna amb resultats desiguals, amb alguns països com Espanya o Bèlgica demanant amb insistència un alto el foc i altres com Alemanya situant-se inequívocament del costat d'Israel, hauria de posar tots els seus recursos disponibles a aturar aquesta massacre israeliana i avançar cap a una sortida duradora per a la regió. Una escalada regional del conflicte és un escenari que cal evitar a tot cost. 

L'Europa de Delors no és la mateixa d'avui. Però els seus principis no haurien de diluir-se davant de les pressions populistes. Recuperar una veu comuna en temes centrals de l'agenda internacional, reforçar les aliances internacionals principals i posar fre a les idees euroescèptiques seran alguns d'aquests reptes. Rellançar el projecte europeu i avançar cap a una Europa federal és ara un escenari llunyà i poc realista, però a través de polítiques concretes i acords, el 2024 pot ser l'any en què la UE faci valdre l'origen de la seva existència: la persecució de la pau en democràcia.