Mor Jacques Delors, figura clau de la construcció d'Europa
L'expresident de la Comissió Europea va liderar el procés de creació de la Unió Europea amb el Tractat de Maastricht
BarcelonaL'expresident de la Comissió Europea Jacques Delors ha mort aquest dimecres als 98 anys, segons ha anunciat als mitjans francesos la seva filla, l'exministra socialista i actual alcaldessa de Lilla, Martine Aubry. Al capdavant de l'executiu comunitari entre el 1985 i el desembre del 1994, el socialista francès va ser una de les figures clau en el procés que va culminar en la signatura del Tractat de Maastricht el 1993, que va crear formalment la Unió Europea i va marcar el camí cap a l'euro.
Delors va estar al capdavant de la Comissió Europea més anys seguits que cap altre, durant tres mandats seguits, en una de les etapes d'or de la construcció del projecte comú europeu, que va compartir amb François Mitterrand a la presidència francesa i Helmut Kohl a Alemanya. Va ser el suport d'aquests dos líders el que el va portar a la presidència de la Comissió el gener del 1985, després d'haver estat ministre d'Economia i Finances de França. Aquell mateix any entrava en vigor també el tractat de Schengen, signat en aquesta localitat de Luxemburg, que entraria en vigor el 1995 i que va permetre el lliure moviment de persones per l'espai comú europeu. La seva última Comissió va ser la primera de la Unió Europea com a tal, ja que el Tractat de Maastricht va entrar en vigor el 1993.
Creador del programa Erasmus
Constructor incansable de l'arquitectura europea, un dels seus grans símbols va ser la creació l'any 1987 del programa Erasmus, que permet als universitaris cursar part dels seus estudis en centres d'altres països europeus, i que ha beneficiat des de llavors milions d'estudiants. Aquell mateix any va entrar en vigor l'Acta Única Europea, que va ser la culminació de la creació del mercat únic i la lliure circulació de béns, serveis, capitals i persones.
Delors va ser president de la Comissió fins al desembre del 1994 i aquell mateix mes va anunciar que renunciava a la seva candidatura a la presidència de França, malgrat que era el gran favorit en els sondejos. Ho va justificar per la seva edat, 69 anys, i també perquè creia que part del seu grup –Partit Socialista– no li donaria un suport total (en considerar-lo massa moderat), però a la pràctica el seu gest va suposar la fi de la seva carrera política. En una entrevista a Le Monde ara fa deu anys, va confessar: "De vegades sí, lamento no haver-me atrevit, potser em vaig equivocar".
El president francès, Emmanuel Macron, ha expressat el seu dol per la mort de Delors a les xarxes socials i ha destacat que era un home d'estat, "artesà inesgotable d'Europa" que va lluitar per la "justícia humana". "El seu compromís, els seus ideals i la seva rectitud sempre ens inspiraran", ha afegit.
"No hi ha temps per a celebracions"
Nascut el 20 de juliol de 1925 a París, Delors va iniciar la seva carrera com a comptable al Banc de França poc després de la Segona Guerra Mundial. De formació catòlica, durant la seva joventut va estar afiliat a un sindicat cristià. El 1962 va començar a treballar en la planificació econòmica per a governs gaullistes, i el 1969 va entrar a formar part del govern del primer ministre Jacques Chaban-Delmas, com a independent. Com ell mateix va dir, era "massa socialista per a la dreta i massa pragmàtic per a l'esquerra". Però el 1974 es va afiliar finalment al Partit Socialista, atret per la personalitat de François Mitterrand més que per les seves idees, com va reconèixer a les seves memòries.
Com a ministre d'Economia entre el 1981 i el 1984, va impulsar nacionalitzacions, la devaluació del franc i una política d'inversions, abans de veure's obligat a una austeritat pressupostària per preservar la paritat entre el franc i el marc. Just després va ser nomenat president de la Comissió Europea, en substitució del luxemburguès Gaston Thorn, i des de llavors va consagrar tota la seva energia i convicció política al projecte d'integració europea. Va ser sota el seu lideratge que la Unió Europea va incorporar Espanya i Portugal, i que es van posar en marxa el mercat únic, l'Acta Única o la política agrària comuna, a més dels ja mencionats Schengen, Erasmus i el Tractat de Maastricht.
El 2015, la UE va voler fer un reconeixement públic al seu rol clau en la construcció europea i el va nomenar ciutadà d'honor d'Europa, una distinció que només tenen tres persones, Jean Monnet, Helmut Kohl i ell mateix. Enmig de la crisi provocada per la fallida de Grècia que posava en perill el projecte comunitari, Delors, que llavors tenia ja 90 anys, va esbroncar els líders reunits per aplaudir-lo: "No hi ha temps per a celebracions".
