3/12: La decisió del Constitucional no fa ni fred ni calor

És curiosa la indiferència política i social que ha provocat, a Catalunya, la decisió del Tribunal Constitucional de proclamar la inconstitucionalitat de la declaració de sobirania del Parlament. Ni fred ni calor. En part perquè estava cantada. Però sobretot perquè tothom sap perfectament que a hores d’ara el terreny de joc del procés català no és al Constitucional espanyol. La partida no es juga allà. Si les coses haguessin anat bé, des del dia de la proclamació del Parlament, el terreny de joc avui seria l’escenari internacional, el lloc on de veritat decidiran si això que es proclama és efectiu o és un farol. I, en aquest terreny de joc, el que digui el Constitucional no és gaire rellevant. Com que les coses no han anat bé -no tan sols per a uns o altres: per al procés- aquests mesos ja s’han perdut en aquest escenari, i s’hi ha reculat. I l’escenari on es juga ara el futur del procés és un altre. El sobiranisme juga la partida a casa. Ni als tribunals espanyols ni tampoc, dissortadament, a la taula de negociacions internacional (que hauria d’obrir la porta a la taula de negociacions amb Espanya). El procés serà vençut o tirarà endavant aquí, a Catalunya. No al Constitucional.