Desmentir al 100%

Llegeixo a l’ARA (com tothom, jo també) una de les notícies més llegides del dia. Diu així: “Colau nega que vulgui fer el salt a la política estatal: «Ho desmenteixo, és fals al 100%»”.

Aquesta accepció matemàtica de l’alcaldessa de Barcelona em té fascinada. Que Ada Colau digui que el seu salt a la política estatal “és fals al cent per cent” és absurd, perquè no podria ser un salt veritable, posem per cas, al noranta-vuit per cent. Què voldria dir si fos així? Una afirmació categòrica no pot admetre tants per cents. Estic malalta o estic bona. No estic malalta al setanta-nou per cent. Si de cas, estic malalta greu. Avui he menjat pa amb tomàquet, avui no he menjat pa amb tomàquet. Avui hem fet l’amor, avui no l’hem fet. Encara menys ho pot admetre una afirmació negativa com la que fa ella. Podem dir “No me n’he anat al llit amb tu” i tothom ho entén, però ¿podem dir “És fals al cent per cent que me n’he anat al llit amb tu”? Això significaria que pot existir la possibilitat que sigui fals al vuitanta-set per cent, cosa que ho fa, ja, un xic probable.

Entenc que l’alcaldessa de Barcelona vol amb aquest “cent per cent” fer una redundància o una hipèrbole. No saltaré a la política estatal i ho afirmo tant que no hi ha escletxes, o sigui que, sisplau, penseu que és fals “al cent per cent” que ho vulgui fer. Però això em recorda, una mica, allò de “tolerància zero amb el masclisme”. Què vol dir “tolerància zero"? Que hi podria haver tolerància noranta-nou per cent? I què seria la tolerància zero respecte a la tolerància noranta-nou per cent? Doncs suposo que allò que sempre hem anomenat “intolerància”, coi, encara que soni fatal.