12/04/2022

Què farem amb els desplaçats pel clima?

5 min
En els últims anys les inundacions regulars a Bangladesh han augmentat. A algunes zones aquestes escenes es repeteixen una o dues vegades l'any, especialment durant l'època de monsons.

En un dels seus últims informes, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) va més enllà de les dades sobre l'augment de la temperatura i el nivell del mar i capta en tota la seva dimensió l'amenaça que l'escalfament del planeta implica per a la vida humana. Explica la intensificació del clima extrem, les sequeres, la pèrdua d'hàbitats i espècies i la destrucció de les fonts d'aliments. I diu que la comunitat científica ara té més certeses que el canvi climàtic té un impacte directe sobre les migracions.

Els desplaçaments relacionats amb el clima afecten desproporcionadament els que menys han contribuït a crear el problema. Gràcies als reiterats fracassos de les principals potències mundials per solucionar el canvi climàtic, el clima extrem a l'Amèrica Central, els incendis i tempestes a l'Amèrica del Nord, les inundacions a tot Europa i Àsia, i les sequeres a l'Àfrica estan obligant la gent a traslladar-se. L'any passat, la Creu Roja va confirmar que ja ha hagut de fer front a les conseqüències del canvi climàtic als 192 països on treballa.

L'informe del GIECC reconeix que la migració és una forma d'adaptació climàtica i que ja s'està produint. És una correcció important en la narrativa, molt difosa, en què s'indicava que els desplaçaments vinculats amb el clima serien un problema de futur.

Aquesta idea sol anar acompanyada, als països rics, del catastrofisme relacionat amb les onades de refugiats climàtics. Al Nord Global cada vegada es destinen més diners a la creixent indústria de la seguretat i la vigilància frontereres, que promet ocupar-se de l'"amenaça" amb un "mur climàtic mundial". Els membres de grups de pressió d'aquest sector i els seus aliats polítics afirmen que seran necessàries xarxes avançades d'armament, murs, drons, tecnologia de vigilància i persecució judicial per protegir els països poderosos de les onades futures de persones desplaçades pel clima.

Vista aèria de la zona boscosa de Talanga, a Hondures, amb centenars d'arbres afectats per la plaga de 'dentroctomus frontalis'. Aquesta catàstrofe ecològica sense precedents al país va agafar força amb l'augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic.

Però els murs climàtics no proporcionen aquesta protecció, amenacen les llibertats civils (tant als països més rics com en qualsevol altra part) i malbaraten recursos que es podrien destinar a l'acció climàtica per deixar-los en mans dels especuladors que aprofiten la crisi. Pitjor encara, aquests operadors estan estretament vinculats als sectors dels combustibles fòssils, les finances mundials i les armes, i obtenen beneficis quan els conflictes generen fluxos de refugiats (i la probabilitat que n'hi hagi augmentarà amb el canvi climàtic).

Aquestes falses solucions ja estan costant vides i fonts de subsistència. El 2020-2021 van morir 2.000 persones a la Mediterrània a causa de polítiques il·legals de "resistència" de la Unió Europea. Els que són rebutjats a la frontera entre els EUA i Mèxic també escapen del clima extrem, igual que molts dels que llangueixen detinguts durant un temps indeterminat en països que van des de la Gran Bretanya fins a Austràlia.

L'informe del GIECC té raó quan destaca com és d'urgent la descarbonització per evitar més desplaçaments. Però no ens podem quedar només amb això. Cal pressionar els governs dels principals emissors de gasos d'efecte hivernacle perquè donin suport als països que hauran de fer front a pèrdues i danys irreversibles pel canvi climàtic. El moviment contra el canvi climàtic fracassarà si només se centra en les energies renovables i deixa de banda les mesures per reduir el patiment que causa l'emergència climàtica ja existent.

Què més podem fer? En primer lloc, salvaguardar tant el dret al trànsit com el dret a la permanència. El finançament climàtic per ajudar les comunitats en risc a augmentar la seva capacitat de recuperació i limitar les migracions és fonamental, igual que les millores en els sistemes d'alerta de desastres; però també hem de finançar el moviment segur de persones quan sigui necessari. La majoria dels desplaçaments es produeixen dins dels mateixos països, no a través de les fronteres, per la qual cosa hem de garantir que els països més pobres tinguin els recursos necessaris per gestionar els reassentaments, tant de curt com de llarg termini.

Un grup de kenianes de la comunitat massai manifestant-se durant una de les vagues mundials d'acció contra el canvi climàtic, Fridays for Future.

En segon lloc, quan els desplaçaments vinculats al canvi climàtic travessen les fronteres hi hem de respondre amb pragmatisme i compassió en comptes de paranoia i especulació. Els diners destinats a una infraestructura militar i de vigilància distòpica s'haurien de dedicar a finançar rutes i procediments segurs i legals per als que es veuen obligats a migrar. L'impuls polític dominant en l'actualitat és el de tractar de dividir la gent segons les circumstàncies en què va néixer, però amb més recursos i una visió política diferent podríem garantir que tant els nouvinguts com les comunitats amfitriones es beneficiïn de la migració.

En tercer lloc, cal millorar la nostra comprensió dels desplaçaments vinculats amb el clima. Els que escapen directament de tempestes, incendis i inundacions òbviament necessiten suport mitjançant polítiques, però el canvi climàtic també és un factor cada vegada més important en l'escassetat de recursos, la pèrdua d'ingressos, la inestabilitat política i els conflictes violents. Hem de resistir els esforços que busquen limitar la definició de qui són les persones que es desplacen per motius climàtics. No podem esperar que passin els desastres per començar a actuar. Ja hauríem d'estar estudiant un procés per aconseguir una immigració digna planificada, que permeti traslladar-se als que viuen en llocs vulnerables abans que es produeixin els pitjors efectes.

Tot i els seus defectes, l'informe del GIECC reconeix que la migració humana és una part important de la solució a la crisi més àmplia del canvi climàtic. Les comunitats desplaçades, indígenes i vulnerables –tant al Nord com al Sud globals– ja han patit canvis en les seves vides a causa de la contaminació, l'extracció de combustibles fòssils i el canvi climàtic. Poden ensenyar-nos moltes coses sobre la conservació de la vida en un món que pateix l'escalfament si aprofitem l'oportunitat d'unir la gent per fomentar la resolució transfronterera de problemes i combatre el nacionalisme mesquí que va frustrar la resposta mundial a la pandèmia.

Ja hi ha solucions per als desplaçaments, igual que les bases legals i morals per arribar a acords pràctics entre els governs. El que necessitem és l'acció internacional per oferir sistemes que puguin garantir un futur segur i digne per a tothom. Al capdavant d'aquest esforç hi ha d'haver un moviment climàtic que hagi après a protegir la vida humana al màxim.

Copyright Project Syndicate

May Boeve, directora executiva de 350.org; Mitzi Jonelle Tan, portaveu internacional de Youth Advocates for Climate Action Philippines, i Nisha Agarwal, directora executiva adjunta de l'International Refugee Assistance Project, són coautores d'aquest article.
stats