La detenció i la hipòtesi probable

2 min
L'expresident Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu

Un observador imparcial podria demanar-se tranquil·lament com és que, si el Congrés dels Diputats (seu de la sobirania nacional espanyola) va aprovar la llei d’amnistia per als encausats pel Procés, el president del Parlament, Josep Rull, es veu en la necessitat d’aclarir, en el curs d’una entrevista, que “Puigdemont no serà detingut al Parlament”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per què Rull té la necessitat de referir-se a un escenari hipotètic? I sobretot, per què Puigdemont hauria de ser detingut, si està amnistiat? Aquesta és la pregunta que cal repetir, per més evident que sigui la resposta, que és que entre la llei i la frase de Rull hi ha el despit del Tribunal Suprem, erigit en intèrpret irat de “Puigdemont a prisión”, un crit del populatxo justicier que sembla sortit d’una obra del temps de Calderón de la Barca, una mena de metonímia de la traïció imperdonable a Espanya.

Però hi ha una altra raó que explica la dissonància entre l’amnistia i el sostenella y no enmendalla orgullós del Suprem, que, un cop va treure l’espasa, es veu obligat a sostenir-la i a no embeinar-la per una qüestió d’honor: ara sí que és possible el retorn de Puigdemont. El president a l’exili ha tingut sis anys i vuit mesos per pensar què fa amb la seva vida, i quina seria la seva actitud en cas d’empresonament. I tornar ara que està amnistiat és el que correspon en justícia. La possibilitat de ser detingut i pres és un incentiu per posar Espanya davant el mirall de Catalunya i d’Europa. És possible que l’empresonament tingués ara conseqüències menys colèriques que les que van passar a la història amb el nom d’Urquinaona, però la digestió del cas no serà fàcil per a ningú; i si algú vol estalviar-se la vergonya i els problemes d’un estat de dret fallit quan ha d’aplicar-se a Catalunya, que comenci a pensar com evitar-los.

Antoni Bassas és periodista
stats