El dia que Guardiola renovi
El dia que Guardiola renovi voldrà dir que el seu primer cicle blaugrana tindrà, com a mínim, cinc temporades, que amb la intensitat amb què les vivim i els èxits obtinguts semblaran vint-i-cinc. Voldrà dir que encara s'hi sent amb forces, malgrat el sobreesforç, la responsabilitat, els cabells perduts, les hores no dormides, els disgustos. Que veu l'equip capaç de continuar fent història, que continua creient en la seva capacitat de reinventar moviments per sorprendre els rivals. Que no s'ha deixat vèncer per les campanyes de desprestigi de la premsa madridista, perquè com recordava ell mateix fa dos dies, aquests tretze títols -i els que vindran- els ha vist tot el món, han estat avalats per observadors internacionals, imprescindibles en zones poc de fiar. Portades de Time , Newsweek , L'Équipe , La Gazzeta dello Sport i companyia fan que les mentides provincianes siguin ridícules i de jutjat de guàrdia. Que encara no veu a prop una temporada en blanc, un dels seus malsons, la idea de tenir un final agre (com va tenir com a jugador) després de fer història com a entrenador. Que es veu amb cor de combinar dosis de santa paciència amb tardes de dialèctica punyent per plantar cara al mourinhisme, un gènere tragicòmic i de terror que inclou persecucions als pàrquings. El dia que Guardiola renovi -per què no avui?- serà un bon dia.
