02/05/2022

Les dietes dels polítics

2 min

Núria Orriols escriu a l’ARA que no s’ha complert el compromís a què havien arribat els grups parlamentaris de reformar el sou dels diputats “perquè les dietes que cobren per desplaçaments en funció del lloc on viuen –els justifiquin o no– passin a tributar, ja que actualment estan exemptes de l’IRPF”. A la notícia podem llegir quantes vegades han fet servir el cotxe oficial els diversos membres de la mesa i el que cobren de dietes, excepte Laura Borràs, que hi ha renunciat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En alguns sectors, com el de l’espectacle, es paguen dietes o es facilita el menjar, el transport i, si cal, l’allotjament, tenint en compte que es treballa lluny de casa i s’acaba la jornada molt tard. Aquestes dietes, esclar, no formen part del sou. Abans, en èpoques de misèria, hi havia mossos que es llogaven a les masies només per això que ara en diem “les dietes” i que llavors es deia “la vida”. La vida era donar-se per pagat amb el menjar i el sostre. Res més. Com un esclau. Entenc que els polítics hagin de tenir cotxe oficial. I entenc que dietes també, pensant que fan molts viatges pel país, de cap de setmana o al vespre, quan les entitats poden, per inaugurar, entregar premis, visitar fires, fàbriques, etcètera. Vull que els polítics estiguin molt ben pagats. I entenc que de la mateixa manera que un actor, el polític té dret a portar un tàper i estalviar els diners de les dietes. Ara bé. Passa una cosa amb això. Els autònoms, facin els desplaçaments que facin per treballar, no és automàtic que es puguin desgravar les despeses de transport o dietes. Per exemple, i aquest cas me l’explicava el gestor: un comercial pot fer tres dies d’hotel en una zona per vendre el producte en diversos comerços, sense resultats. Doncs només es podrà desgravar l’hotel si “està associat a una feina”. Si no ha venut res, l’hotel i la benzina no es desgrava. Em sembla molt bé que els polítics tinguin dietes. Però és injust que no tributin, quan altres treballadors (una senyora de fer feines, per exemple) gasten molt en transport, perquè van a molts llocs, i no s’ho poden deduir com a despesa.

Empar Moliner és escriptora
stats