Dividits i caducats (i arxivant)
De moment, la cridadissa descomunal al Tribunal Constitucional (ja em dispensaran el rodolí) ha coincidit amb l'arxivament, com qui no vol la cosa, de la investigació per suborn en la causa de la caixa B del PP a l'Audiència Nacional. Aquesta caixa B és un dels majors escàndols protagonitzats per un partit polític (i un partit polític d'aquesta importància) de la Unió Europea: la “comptabilitat extracomptable”, com la va definir el seu gran protagonista (però no únic, i això figurava que havia d'escatir la justícia), Luis Bárcenas. Ara, mentre els 11 magistrats del TC (dividits per 6 a 5, amb 4 que tenen el mandat caducat, començant pel president) diluciden si es carreguen novament el legislatiu, com ja van fer amb l'Estatut de Catalunya, el jutge de l'Audiència Santiago Pedraz, reconegudament proper al PP, ha trobat que no hi ha proves dels susdits suborns. És a dir, que no hi ha manera de demostrar que hi hagués cap connexió entre el fet que determinats empresaris donessin diners negres a la caixa B del PP i el fet que aquests mateixos empresaris obtinguessin sucosos contractes d'obra pública. Són casualitats de la vida, com la mateixa superposició d'aquest arxivament amb el duel a dins del Constitucional.
Pedro Sánchez i el govern de coalició van superar amb tranquil·litat, la setmana passada al Senat, el primer tràmit per a l'aprovació dels pressupostos, que es produirà dins el termini i en la forma escaient. Al mateix temps, el PP ha redoblat la cridòria sobre la idea que cal convocar eleccions generals amb la màxima urgència possible. L'argumentari per sustentar aquesta exigència diu que Sánchez viu en un deliri dictatorial i que és capaç de vendre Espanya a qui sigui només per passar uns dies més a la Moncloa (són paraules literals del número 3 del partit de la gavina, un tal Elías Bendodo). L'única manera d'evitar que Sánchez dugui a terme els seus malvats propòsits és convocar eleccions ja i que Feijóo, que se'n declara capacitat, li prengui el relleu per tal de salvar Espanya, tal com acostuma el PP a salvar-la.
És un plantejament impropi no ja d'algú que aspiri a governar un país, sinó de persones adultes i mínimament educades. Serveix, però, per respondre a qui haurien de ser, arribat el cas, els socis de govern del PP (Vox i, eventualment, les restes de Ciutadans), que insisteixen a pressionar Feijóo per presentar una moció de censura que saben impossible. El PP sap perfectament que tampoc hi haurà avançament electoral, però exigir-ho és una manera d'anar fent bullir l'olla, mentre al Constitucional els “seus” magistrats també salven Espanya (o allò que per a ells és el mateix: la majoria de la dreta nacionalista a la cúpula del poder judicial). Dividits, caducats i desautoritzats per ells mateixos, per la seva indissimulada parcialitat, els alts representants de la justícia a Espanya es proposen seguir marcant el rumb del govern i de l'opinió pública d'acord amb els interessos del PP i de tota la dreta nacionalista. No van guanyar una Guerra Civil per aturar-se ara en minúcies.
