25/01/2021

26/1: Doblatge

1 min

Fa anys, a Polònia, no era costum subtitular les pel·lícules estrangeres, però tampoc doblar-les com ho fèiem aquí. Una única veu, masculina, doblava en to neutre tots els diàlegs de tots els personatges. Els polonesos ja hi estaven acostumats, però un amic em va comentar com el va despistar quan, en una escena, dos personatges no s’entenien entre ells perquè parlaven llengües diferents. Com que tots dos estaven doblats al polonès, i amb la mateixa veu, l’amic no sabia per què carai no s’entenien, si parlaven igual! Ho vaig recordar a propòsit del doblatge al català de la sèrie Altsasu, en què es fa parlar en la mateixa llengua a tots els personatges, guàrdies civils i joves navarresos, que en la versió basca parlen llengües diferents. S’hi reproduïa en part la paradoxa polonesa. Quan la llengua en què parla cada personatge és una informació rellevant, fer desaparèixer la diferència i fer-los parlar a tots en la mateixa llengua fa perdre sentit a la narració. La llengua no és instrumental: la diferència de llengües reflecteix altres diferències, significatives en la narració. Fer-los parlar català a tots era perjudicar el fil dramàtic de la sèrie. Una opció que em sembla errada. (Sort que sempre la podem mirar en versió original subtitulada.)

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor

stats