07/01/2021

El mateix, on vas a parar?

2 min

Una manera d’espolsar-se la mica de culpabilitat pel fet que hi hagi a la presó tots aquests líders polítics i civils (per a qui un manifest amb premis Nobel, artistes i escriptors internacionals demana la llibertat) és comparar el que va passar a Catalunya amb el que ara passa als Estats Units. Pablo Echenique, que seria capaç de pixar fora d’un test per a sequoia, va dir ahir que “això dels Estats Units és molta més sedició que allò de Catalunya”. Venint a dir, doncs, que allò de Catalunya és una mica de sedició. Cito Echenique perquè figura que és el progre.

El que passa als Estats Units és que un polític no accepta el resultat de les eleccions i anima els seus votants a protestar. La policia ja ha disparat contra quatre persones. El que va passar a Catalunya és que al llarg d’una dècada es van fer manifestacions pacífiques i multitudinàries per demanar allò que també havien demanat i obtingut els escocesos: el dret a un referèndum d’autodeterminació. La resta de fets els coneixem tots. Es va escorcollar la seu de la conselleria d’Economia i es va provar d’escorcollar, sense ordre judicial, la seu de la CUP. La gent es va anar a manifestar allà al davant. Casualment, un cotxe de policia obert (obert!) aparcat allà al davant (i no al pàrquing) estava ple d’armes. Remarco que es va escorcollar la seu de la CUP, perquè intueixo que si algú va preparar-ho tot devia pensar que els cupaires reaccionarien més visceralment que, per exemple, els “de tota la vida, mama”. Només calia esperar que algú les agafés, les armes, i ja teníem muntada la sedició, que, com tothom sap, requereix violència.

Però ves per on, en Cuixart i en Sànchez se’n van adonar. Van custodiar els cotxes de policia (insisteixo, allà al mig) i van desconvocar la manifestació des de dalt d’un dels cotxes (on també havien pujat tots els fotògrafs). Feia dies que sentíem dir a alguns polítics el concepte “actos tumultuarios”, perquè ens hi familiaritzéssim. De tan marcià que era, recordo que en vaig fer broma a la ràdio, recordant aquell anunci del desodorant: “Paseaba por la casbah y me vi envuelta en un tumulto”. Potser les coses no van sortir com algú les havia previst. Però l’algú devia dir: "Tira que te vas”. A la recepció del dia de la Hispanidad els convidats ja comentaven que als Jordis “se los llevan para adentro”.

Suposo que els que comparen una cosa amb l’altra esperen que, d’un moment a l’altre, si hi ha detinguts (i els condemnen a 13 anys), Yoko Ono i els cinc premis Nobel publicaran un altre manifest a The Guardian demanant-ne la llibertat.

stats