El boig retrocés

Seguim el judici, que diuen que “a Espanya no importa”, potser perquè a Espanya no el retransmeten, però en canvi sí que en parlen, a tota hora (sense mostrar els acusats explicant-se), als programes matinals. Pregunten als Jordis per tuits, per la manifestació davant de la seu d’Economia, pels vehicles policials destrossats, per si hi havia ciutadans que van tirar tanques a la policia. Ho pregunten com si això tingués alguna cosa a veure amb el delicte de rebel·lió. Com si tot això fos gaire diferent de la manifestació dels 'armilles grogues' o dels taxistes.

Els estan criminalitzant per aquella manifestació. Els pregunten per què no van dissoldre la manifestació, com si ells ho poguessin fer i com si aquesta fos la qüestió. Els han preguntat per la violència dels manifestants contra la policia, que és una broma macabra, i els pregunten per la marxa de la secretària judicial “a través de les teulades”. De fet, aquesta “marxa” exagerada ha anat canviant en la versió dels fiscals i demostra el nul coneixement que tenen dels patis interiors de l’Eixample. Primer, el fiscal Cadena va dir que havia hagut “d’escalar un mur”.

Jordi Sánchez va dir una cosa que em sembla important: la dona hauria pogut sortir per la porta, com la resta de seguici judicial, que va sortir sa i estalvi, perquè “no la coneixia ningú”. La secretària judicial, però, no va voler sortir per la porta com els seus companys. Diguem, doncs, per situar-nos del tot, que aquesta secretària judicial, testimoni clau, és –segons publicava l’ARA–“seguidora de Ciutadans i de pàgines ultranacionalistes espanyoles”.

Aquesta marxa de la funcionària, sumada als cotxes de policia aparcats en aquell lloc extravagant i “destrossats”, però també oberts i amb armes a dins, sumada a l’escorcoll de la seu de la CUP sense ordre judicial fan pensar en una construcció. Algú buscava provocar el delicte que no es va produir. No es va produir però potser tiren pel dret. Condemnant els Jordis per aquell dia la democràcia espanyola retrocedeix al franquisme, quan el dret a manifestació era prohibit.