El catorze d’octubre, Amnistia Internacional va emetre un comunicat. “Hemos observado el juicio a los ex altos cargos catalanes y a los Jordis ante el Supremo. Estamos estudiando la sentencia, que es extensa y abarca tanto cuestiones de fondo como procesales, lo que exige un trabajo minucioso. No haremos valoraciones hasta haberlo finalizado”. Estem esperant.

D’entrada la redacció del comunicat no sembla innocent. Parlen de “ex altos cargos catalanes”, que és una manera prou tècnica i freda per denominar-los. Per exemple, haurien pogut dir-ne els noms i els càrrecs. Però en canvi, a continuació, fan servir el familiar “los Jordis”. A mi, això, em fa pensar que, justament, volen (potser sense voler) evitar el contundent “y líderes de la sociedad civil”. Els Jordis presidien (ara són a la presó, ja condemnats per sedició) l'ANC i Òmnium Cultural, dues entitats amb milers de socis. Els ha condemnat el testimoni d’una secretària judicial (simpatitzant del partit d’Albert Rivera) que diu que va tenir por, que va sentir [sic] la Carme Forcadell en un escenari i que veia [sic] les cares de la gent al vidre, cosa que, com es pot comprovar per les gravacions, és impossible. Hi havia mossos custodiant la porta, la gent no va passar de la vorera. La prèvia és el que ha d’estudiar Amnistia, si vol fer honor al nom. Si t’acusen d’un crim que no has comès i el jutge es creu o vol creure els testimonis, pot passar que el judici sigui just i s’ajusti a dret, però que tu siguis innocent, com és el cas.

No vull pensar que Amnistia ha rebut una trucada o una visita. Fa pocs dies, la policia britànica (com es va apressar a explicar Josep Borrell) va "corregir" la utilització del terme desproporcionat a l’hora de qualificar la petició d’extradició de Clara Ponsatí. Jo, si fos d’Amnistia, aniria ràpid. Dilatant-ho només demostren que no estan còmodes amb el que hauran de dir.