TOVALLONS NEGRES

Quan un emprenyat se’n va

Aquest està enfadat, llavors serà reactiu, pensa tothom

El mal humor és un tret del caràcter que ens resulta carregant i trist. Només el tolerem, i a petites dosis, si qui l'exhibeix és una mena de geni, que compensa la ràbia, els crits, les boques de cul de gallina, els posats d'ensumar tifa amb, posem pel cas, una obra musical inoblidable. Si ara em dieu que Bowie era un estirat, un cridaner, un ofès permanent, diré que d'acord (a contracor). Però no puc acceptar aquesta perpètua mala llet d'un senyor normal que, posem pel cas, fa de polític.

Aquesta gravetat postissa, disfressada de preocupació permanent pel monocultiu que l'ocupa (destruir la llengua i la cultura catalanes, per exemple), pot ser, primer de tot, efectiva. Aquest està enfadat, llavors serà reactiu, pensa tothom. Però quan veus que està enfadat sempre, i que els que l'envolten també estan enfadats, quan veus que sempre parlen amb to de reny i que miren amb superioritat, quan veus que la veu que els surt ja no és mai franca, sempre és estrident, te'n canses, fins i tot si estàs d'acord amb les seves ganes de destrucció. I sempre que el veus, amb els acòlits, te l'imagines renyant la mare o el pare o el fill o la filla, esbroncant, a mitges nen malcriat i a mitges militar autoritari. I quan hi ha algú que no et pots imaginar, de cap de les maneres, de cap, rient francament, obertament, alegrement, despreocupadament, penses que no deu ser bo. La gent tan enfadada amarga sempre els del voltant i fa que els del voltant, a poc a poc, oblidin l’alegria. I un dia vet aquí que se’n va. Se’n va de la classe, on s'enfotia d’aquell i insultava aquella altra, o se’n va de la feina, on rondinava sempre. I primer no te n’adones. I després respires. I penses que al teu voltant, sempre, hi ha d’haver bon humor. I li dius: “Bon vent i barca nova”.

Més continguts de