Endavant, per la llibertat!

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl despotisme, la incivilitat, el crim, amenacen destruir l’esperit sensible de la Catalunya lliure i noble, amant de la cultura, de la llibertat i del progrés. L’urpa del monstre s’ha posat damunt del nostre sòl amb un afany de destrucció solament comparable a l’instint morbós i sàdic dels vàndals. I Catalunya, sensible com tot altre poble a les monstruositats dels assassins que encarnen la prehistòria incivil dels primitius, ha acusat el cop aixecant-se, imponent, contra la bèstia negra del feixisme, en un esclat d’indignació i d’entusiasme nacional. No; Catalunya no serà del feixisme! Ho proclama ben alt la voluntat unànime de tot un poble, en peu de guerra, contra els invasors. Intel·lectuals, obrers, camperols, tot el que significa treball i progrés, tot allò que enclou els valors més destacats de l’esperit i de l’ànima, es mobilitza contra els criminals que pretenen destruir-nos el cos i mediatitzar-nos l’esperit. Ni un sol home útil per a les armes ha de romandre allunyat dels fronts de batalla, on es lluita no solament per la independència de la pàtria, sinó també per la pau i per la independència dels homes! Cal girar els ulls al passat perquè els exemples emocionants de la nostra història-avui en carn viva- ens alliçonin i ens estimulin. Catalunya farà honor, una vegada més, al pretèrit dignificador dels seus homes. No; els bàrbars no passaran! Podran deixar, això sí, el senyal de llur presència sàdica, obriran en canal la nostra terra, arrasaran camps i ciutats, destruiran una part del nostre cos; però Catalunya restarà ferma, invencible, inconquistable. Per damunt de tot i de tothom, per damunt de totes les malvestats provocades pels violadors de la nostra intimitat progressiva, Catalunya restarà, immutable, pels segles dels segles. No ha de bastar, per a destruir-la, per a anihilar-la, la força abassegadora d’italians i d’alemanys. Catalunya serà eterna per la voluntat ferma i decidida dels catalans! Treballadors de l’esperit i de la matèria, obrers de la ciutat i el camp, es redrecen contra la barbàrie i contra el crim. Ningú defuig el compliment del deure, sigui allà on sigui que el deure reclami. Amb la ploma, amb les armes, amb la rella o amb el mall, cada català és un combatent de la llibertat. I amb un poble així, segur del seu destí i ferm en la seva voluntat, Catalunya no serà vençuda. Contra el despotisme, la incivilitat i el crim i en defensa de la cultura, de la llibertat i del progrés, tot Catalunya està en peu de guerra. En peu de guerra camí de la victòria que s’apropa, de la victòria que forgem amb la nostra voluntat indomable! Endavant per la llibertat, catalans!