Entorn de l’art conceptual (1971)
Peces històriques
De l’article d’Alexandre Cirici-Pellicer (Barcelona, 1914-1983) a 'Serra d’Or' (IX-1971) en el qual aquest crític d’art s’apropa des de la seva perspectiva a una definició de l’'arte povera', un moviment artístic integral sorgit a Itàlia a finals dels anys 1960. L’escultora i fotògrafa Susana Solano (Barcelona, 1946) presenta aquests dies als Espais Volart de la Fundació Vila Casas unes cinquanta obres treballades principalment en ferro. Són peces sobretot de gran format que interpel·len als visitants en la línia de l’'arte povera' amb el qual ella s’identifica en part com a tradició d’escola estètica.
[...] En un text de Kynaston L. McShine, conservador associat de Pintura i Escultura del Museu d’Art Modern de Nova York, redactat per a l’exposició Information, hom al·ludia a la supersaturació d’imatges pròpies de la civilització de la foto, el cinema, els senyals, la televisió i la publicitat, i la relacionava amb l’activitat dels artistes que pensen més transmetre un concepte, una idea, que no pas un objecte material visible. La velocitat del nostre temps, d’altra banda, demana una agilitat de moviments i de canvis incompatible amb la fabricació d’un objecte material únic. Quan els astronautes a la lluna penetren a la sala d’estar de tothom, l’artista no pot competir en el terreny de les imatges. [...] Glusberg, el director de l’admirable CAYC, de Buenos Aires, mostra com l’art conceptual, des dels happenings i els environaments, trencà la relació artista-marxant-crític-col·leccionista. El nou art que anomena dels sistemes (com fa Haacke) no pot vendre idees. Una situació artística amb diverses forces convergents, no és un objecte. El nou art és documentació. No vol establir les idees, sinó obrir la consciència de l’espectador. L’artista renuncia a ésser creador. És un recercador al nivell de la comunicació. [...] Les Levine, artista canadenc que viu al Bowery de Nova York, mostra que, en una societat sistemàtica com la nostra, si les situacions no són lògiques hi afegim gratuïtament una lògica. Si les coses no tenen nom, n’hi posem un. No sabem viure en circumstàncies sense sistema. [...] Una petita nota sobre l’”arte povera”, l’art pobre: hi ha una base econòmica ben clara en la possibilitat d’aparició de l’art pobre. L’objecte és menyspreat fàcilment perquè al nostre món els objectes ja no tenen un valor econòmic, segur, transmissible, patrimonial. Estem habituats a saber millor el rendiment que no la tresoreria i també estem avesats a llençar objectes encara aptes físicament, només perquè han passat de moda. Argan remarca que, en la cursa contra l’obsolescència, ens acostumem a no exigir ja que les coses siguin millors, com pretenien els dissenyadors. Ens acontentem amb que siguin noves. Que siguin noticia. Ens sembla que aquesta és la pedrera on la revolta de la joventut contestatària troba les pedres. Intent de definició provisional de l’art pobre dintre de l’art conceptual: producte directament conegut però sense altre valor que el d’un mitjà de comunicació. [...]
