“Atenció, 07, m’escolta, canvi?”, fa la veu saturada des de l’emissora. I el taxista afluixa el debat amb els cinc tertulians antisobiranistes, agafa el micròfon (aquella mena de micròfon que porten per parlar amb els companys) i fa: “L’escolto, 02, vaig amb passatge, endavant”. Li deu dir que va amb passatge (amb mi) perquè no es posi a enraonar de coses massa privades. En 02, però, té una cosa molt important per comunicar i no es pot aguantar: “Vigili si va a l’àtic, 07. Vigili si va a l’àtic, canvi. Hi ha un control”. El conductor del meu taxi, el senyor 07, de seguida vol saber-ne els detalls. “Però un control amb barbacoa o pels papers?”, pregunta. “No, no. Havien posat una barbacoa, pel que m’acaben de dir”, contesta l’altre. “Es veu que han parat el gitano aquell que treballa pel 05. Sap qui li vull dir? El morenet aquell, el gitano”.
El taxista que em porta fa que sí amb el cap, tot i que l’interlocutor no ho pugui veure. “És que aquest... Aquest va fins al cul, sempre. Ja va haver d’anar a recuperar punts... A la graella de l’àtic tots el coneixen. La dona ja l’ha fet fora de casa, li ha dit que prou. És un cas perdut. Li agrada el vici. Sempre va col·locat. Ell i els seus amics, sempre igual. Com que a la botiga de la graella no venen alcohol, se’n van al De Paso de més avall i allà es compren les birres. Quins elements... És que no m’estranya...”
Arribem al destí. Mentre pago, escolto el final de la conversa. “És que fins que no s’enllaça amb l’autovia a tot el recinte de l’aeroport els mossos poden actuar”, diu el meu conductor. I d’aquesta manera entenc que “àtic” és aeroport. “Afirmatiu”, contesta l’altre, “però no crec que tinguin barbacoa”. El meu li dóna la raó. “No, no crec, però per si de cas vostè no corri”. I és d’aquesta manera que entenc que “barbacoa” és radar.
