L’etern debat sobre què és terrorisme
LA MORT del líder de l’Estat Islàmic, Abu Bakr al-Baghdadi, ha demostrat, un cop més, la dificultat de posar-se d’acord en la utilització del terme terrorista. Quan el Washington Post va donar la notícia, el primer titular va ser “Abu Bakr al-Baghdadi, terrorista en cap de l’Estat Islàmic, mor als 48 anys”. Al cap d’una estona, el van canviar per “Abu Bakr al-Baghdadi, auster líder religiós al cim de l’Estat Islàmic, mor als 48 anys”. Aquesta manera tan indirecta de definir-lo va fer que molts lectors se’n fumessin a les xarxes, proposant models d’obituaris com “Benito Mussolini, antic professor i periodista, mor als 61 anys” o “Pol Pot, filòsof cambodjà i reformista agrari, mor als 72 anys”. Conscient del ridícul, el diari va canviar-ho a “Abu Bakr al-Baghdadi, líder extremista de l’Estat Islàmic, mor als 48 anys”. Proscriure la paraula no és cap solució, esclar, però encara és pitjor banalitzar-la adjudicant-la a fenòmens que no hi tenen res a veure.
Fiscalitzant
“L’àvia que portava 15 anys morta al lavabo de casa de Madrid i era amant d’un arquitecte”, diu una història d’ El Español que, amb variacions, veig titulada de forma similar en molts mitjans espanyols. Per com està formulat el titular, sembla que la relació clandestina deu formar part de la història. No pas. De fet, és cert que la dona va ser amant de l’arquitecte, als anys setanta. Però ell va deixar la dona al cap de dos anys i es va casar amb la protagonista de la notícia. I l’arquitecte va morir ja fa molt de temps. ¿A què treu cap, doncs, recordar -en titular!- que el seu exmarit, que no té res a veure amb l’assumpte, va ser amant abans que espòs? Entenc que la morbositat és el motor d’aquest despropòsit. Però el resultat, un cop més, és una certa criminalització -o fiscalització si voleu- sobre amb qui s’alliten o es deixen d’allitar les dones.
