És ètic usar el català a les Balears?
Davant de la proesa culminada pel Govern de les Balears de suprimir el català com a requisit per als professionals de la sanitat pública, existeixen dues postures oficials que surten confrontades als mitjans, una a favor de la decisió presa pel PP en acord amb Vox, i l'altra en contra.
En efecte, el Col·legi Oficial de Metges de les Balears ha explicat en repetides ocasions que el fet que no vinguin metges de la Península a les Balears (en falten uns vuit-cents) no és degut al requisit del català, sinó a les condicions laborals i a les dificultats per aconseguir un habitatge: cobren poc i els lloguers són cars fins al deliri (degut, afegim-hi, al parasitisme especulador que fa temps que s'ha apoderat del mercat immobiliari illenc, alimentat en gran mesura per una turistifació descontrolada). Els metges no s'han queixat mai del fet d'haver d'entendre el català (és el nivell que se'ls requeria) per fer feina a les Balears, i són molt comptats els casos en què un metge s'hagi negat a atendre un pacient en català (també és cert que els catalanoparlants de les Balears, com els de Catalunya i el País Valencià, acostumen a canviar de llengua quan algú els parla en castellà, però aquesta és una altra part de la història).
Després existeix un sindicat mèdic, Simebal, que duia anys reclamant l'eliminació del requisit de català i que viu el pas cap enlloc del govern de Marga Prohens com un gran matí de glòria. És un sindicat que fa deu anys que està presidit per la mateixa persona, el nom de la qual ometrem per la seva irrellevància. N'hi ha prou de consignar que l'any passat va revalidar la presidència (per tant, arribarà als catorze anys en el càrrec) guanyant unes eleccions a les quals no es va presentar cap altra candidatura. Es tracta d'una d'aquestes entitats sindicals amb un caràcter fortament presidencialista, o personalista, en què les postures oficials de l'entitat acaben sent curiosament coincidents al cent per cent amb la ideologia de qui les presideix. Quan aquesta ideologia desprèn el tuf inconfusible de la dreta ultranacionalista, ja som al cap del carrer.
Darrerament, qui presideix Simebal ha celebrat l'eliminació del requisit del català a la sanitat de les Balears perquè, sosté, quan falten tants de metges i és tan difícil fer-los venir a les Balears, “no és ètic afegir un requisit”. Les havíem sentit de tots colors, però afirmar que “no és ètic” regular (i exigir, naturalment) l'ús del català als professionals públics allà on és llengua pròpia i presentar-ho com un requisit “afegit”, com si fos un caprici, supera tots els índexs de grolleria. Tal vegada el que no és ètic és la utilització de la professió mèdica per canalitzar les obsessions supremacistes i nacionalistes de certs personatges obscurs. Personatges que serveixen perquè polítics igualment mediocres i ofuscats justifiquin els seus atropellaments (com aquest contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Balears) dient que “és una petició del sector” i que, a canvi, s'enduen la seva petita, ronyosa dosi de protagonisme.
