Europa? Europa!
El món que Trump vol crear ens esgarrifa. El seu discurs a les Nacions Unides quedarà per a la posteritat com una fita catastròfica. En aquestes circumstàncies, en què el líder de la principal economia i potència militar planteja una visió del món basada en l’aprofitament i l’ampliació del poder dels més rics i dels que ja són els més poderosos, les democràcies han de reaccionar. Per als qui som a Europa, i a la Unió Europea, és indispensable esforçar-nos perquè la unió ens proporcioni la força per resistir els embats del trumpisme. Tanmateix, la Unió Europea és exasperadament lenta, feble i impotent. Pitjor encara: sovint és incomprensible. La Unió Europea és complicada d’entendre, en els seus principis, en la seva retòrica i en el seu funcionament. També és frustrant per la paràlisi a la qual porta el principi d’unanimitat en la presa de decisions. Tanmateix, hem de tenir present que és el resultat d’unes llargues històries nacionals prèvies molt complexes i sovint enfrontades, i que els estats estan poc o gens disposats a cedir sobirania.
Afortunadament, s’acaba de publicar un llibre que, de forma sintètica i clara, ens ofereix una explicació de què és i què fa la Unió Europea. Sota el títol La Unió Europea. Una immersió ràpida, l’autor, Mark Jeffery, personifica els drames recents de la Unió: ciutadà britànic, establert a Catalunya, que treballa per a la Comissió Europea (cap de comunicació de l'oficina de Barcelona) i europeista convençut, però expulsat de la seva feina pel Brexit pel fet de ser ciutadà britànic. Tot i la seva mala experiència, el llibre és una defensa argumentada de tot allò que fa i que pot fer la Unió Europea.
L’autor va a l’arrel dels fets. Es pregunta què és la Unió Europea i respon de la millor manera possible les preguntes essencials: per què es va crear la UE i per què encara existeix, qui són els principals actors i què fan, què decideix la Unió Europea i de quina manera. Esdevé un full de ruta per a ciutadans de la UE i per a no ciutadans que la volen conèixer. Aquest és el gruix del seu breu llibre, sempre planer i fàcil de llegir. Centra l’atenció en el que considera el principal èxit de la UE: el mercat únic. Aquesta és la principal força de la Unió. Una força relativa, que és molt important a efectes econòmics, empresarials i per als consumidors, però molt ineficaç com a eina política, i d’això n’hem de ser conscients: la UE no és un estat. Progressar sobre la base de la regla de la unanimitat és la garantia d’avenços lents i molt “despolititzats”. Tot el contrari dels estats als quals la UE s’enfronta diàriament, que disposen de poders molt centralitzats i autoritats fortes, com és el cas dels Estats Units, i encara més quan la presidència té el control de les dues cambres i del Tribunal Suprem, però incomparablement més en els casos de Rússia i la Xina. Comparada amb tots ells, la Unió Europea és un “no-res” polític i militar.
L’autor no defuig el dubte sobre si la UE sobreviurà o sobre si s’anirà reduint a la seva formulació inicial, que recordem que era una Comunitat Econòmica Europea mancada de tota ambició política i limitada a afers econòmics, com el seu nom indicava. En moments crucials es va incrementar l’ambició d’objectius de la CEE i es va transformar en l’actual UE. Des de la seva refundació, ja fa més de trenta anys, ha aconseguit alguns èxits, però ha patit sempre la manca d’una sola veu. L’autor recomana, en les seves paraules, que “per preservar o fer avançar la Unió Europea cal ser a la vegada idealista, crític i realista”. Però el seu idealisme és el de la convicció que cal avançar cap a més integració, un objectiu que ara sembla més difícil que mai per l’emergència de forces, amb creixent representació parlamentària, que aspiren a nacionalitzar les polítiques de la UE i que gaudeixen del suport actiu de potències que es deleixen per una UE afeblida i somien amb la seva dissolució. Aquest desig reflecteix, efectivament, que la UE té algun poder.
Des d’aquesta perspectiva –entre idealista, crítica i realista–, la visió de qui ha viscut en primera persona l’ascens dels partidaris al Regne Unit de sortir de la UE, de com han assolit la majoria en un referèndum decisori, i dels costos que se n’han derivat per als mateixos britànics, és un exemple constant del valor que atribueix a la UE. Ens recorda sempre els èxits assolits i aquells que es podrien assolir, i com de fàcil és deixar-se endur per discursos inflamats, que poden estar completament allunyats de la realitat però que agraden a alguns, atès que atien les més baixes passions. Com ens passa contínuament des de l’accés de Trump a la presidència dels EUA, estem revivint els anys trenta del segle XX. Sabem per què van esdevenir tan desastrosos, podem evitar-ho i tenim al nostre abast eines per dissenyar un futur millor.
