18/03/2022

La factura no para de créixer

2 min

“¿Cal que expliquem com comptabilitzar en entorns inflacionaris? No, això ja no té utilitat”. Així va ser la darrera actualització del temari d’una assignatura d’un grau d’empresa. No ens podíem imaginar l’acceleració de la inflació i les seves conseqüències en la tan anunciada recuperació econòmica per a l’any 2022, que havia d’arribar amb el final de la pandèmia i l’empenta dels fons europeus. Les previsions comptaven amb la placidesa d’uns preus estables, cadenes de subministraments eficients i silencioses i, sobretot, temps de pau i diplomàcia. Però no és un segle de prediccions fiables. I les previsions de creixement fa mesos que es retoquen a la baixa. 

Els fons europeus no compleixen amb les expectatives previstes per a aquest any: ni en el seu impacte sobre el creixement, ni tampoc en la seva gestió. El govern espanyol va rebre 9.000 milions d’euros de prefinançament l’agost passat, 10.000 milions més al desembre i d’aquí tres mesos n’arribaran 12.000 més. A aquests imports, que ja maregen, cal afegir-hi el finançament dels programes habituals de la Unió Europea. Una pluja de milions que durarà sobretot fins al 2023 i que no s’està podent absorbir i gestionar amb prou rapidesa. Tot i que el comptador de les convocatòries vinculades al pla de recuperació, transformació i resiliència ja supera les 1.500 convocatòries i que ha accelerat el ritme durant les darreres setmanes, el termini per poder presentar els projectes és massa curt, de poques setmanes o fins i tot de dies, i això desafavoreix les petites i mitjanes empreses. I, un cop finalitzat el termini, existeix un coll d’ampolla en els processos d’adjudicació. El volum de gestió derivada d’aquests fons és un problema que s’havia avançat i que constituïa un dels principals arguments per reclamar una gestió més descentralitzada en les comunitats autònomes i governs locals. Un guant que s’ha recollit parcialment, però que tampoc satisfà perquè no ha anat acompanyat de prou independència política per decidir sobre el destí dels fons. 

Però convé no perdre de vista que, més important que la velocitat de les adjudicacions, és la qualitat dels projectes que s’han d’executar. Aquests projectes haurien de ser tractors, arrossegadors, amb capacitat de generar un efecte palanca per a la resta d’activitats econòmiques del país. D’això en depèn la capacitat per reduir el deute que s’ha adquirit i d’assegurar la prosperitat durant les properes dècades. I això es fa encara més rellevant amb uns preus a l’alça dels productes bàsics –com l’energia o el blat–, que sí que tenen un efecte arrossegador important en els preus de la resta de productes i serveis. Quan la paraula recessió apareix en les discussions de l’Eurogrup, i el president del govern espanyol alerta de les conseqüències de la guerra, és que venen temps difícils. Podria ser que l’aixeta continuï oberta, s’ampliï el deute, se suavitzi l’impacte i tirem la pilota endavant. Però, tard o d’hora, la factura s’ha de pagar.

Ester Oliveras és economista i vicerectora de la Universitat Pompeu Fabra
stats