Les ‘fake news’ no haurien ni d’arribar als jutjats

BarcelonaEl debat sobre la llibertat d'expressió és, en realitat, molt senzill: quan topa amb el dret d'un tercer d'un rang superior, cal limitar-lo, per antipàtic que resulti. És el que ha passat amb el tuitaire que va penjar un vídeo acompanyat del següent missatge: "Aquí teniu el vídeo del mena marroquí de Canet de Mar, aquests a qui donarem la pagueta fins que tinguin 23 anys, els nens de Pedrito Piscinas. Després, per a més inri, la viola; aquests energúmens i aquestes manades de marroquins no sortiran als mitjans". Les imatges en qüestió estaven gravades a la Xina. I el centre de menors que assenyalava havia patit agressions racistes quatre mesos abans, així que el missatge no només denigrava l'honor d'uns menors, sinó que a sobre posava en perill la seva integritat. Resultat? 15 mesos de presó (que no haurà de complir), multa de 1.620 euros i inhabilitació durant cinc anys per a qualsevol feina que impliqui contacte amb menors. Es tracta de la primera condemna per fake news a l'Estat.

Que aquest cas arribi a jutjar-se, tanmateix, és símptoma del fracàs de les xarxes socials, que no volen dedicar prou recursos a lluitar contra aquest tipus de missatges dolorosament freqüents. La moderació de continguts és antipàtica perquè fa frontera fina amb la censura. Però quan està en joc la integritat d'un col·lectiu vulnerable, resulta hipòcrita deixar-ho en mans de les respectives justícies estatals, perquè quan hi arribi el mal ja estarà fet. I era evitable. Aquesta sentència potser serveix d'escarment i avís a navegants. Ara bé, Musk, Zuckerberg i companyia no es poden desentendre del debat de la responsabilitat. I, si ho fan, no haurien de ser tan hipòcrites d'apel·lar a la neutralitat, quan és evident que els extremismes són els que s'estan aprofitant més d'aquest tot s'hi val, també conegut com a can pixa i rellisca.