07/02/2023

El famós català (exemple pràctic de “fer un Espinàs”)

2 min

La senyora xarrupa el cafè i, sense voler, deixa marcada la forma dels llavis, pintats de vermell xoriço, a la tassa. El senyor pessiga una patata fregida del bol (gentilesa de la casa) i fa un glop de vi. Enraonen de la comunió del net, però s’interrompen perquè al bar de vins on són entra el famós català. Saluda, tot polit, conscient de ser reconegut (és una sensació intuïtiva, molt lleu i etèria) i, per tant, pecant d’amable. La cambrera li pregunta per “l’estil” de vi que vol comprar; prova d’escatir si en sap, si no en sap, si porta una idea o serà d’aquells que volen “una cosa cara” i prou.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La senyora, en sentir-li la veu, se’l mira i riu tota franca. “Ai!”, xiscla. “Antonio, mira qui és”. El marit es gira i també somriu. “Ai, goita, calla!”, exclama. La senyora allarga el braç cap a ell, el famós, i amb els dits fa un gest, com de remenar a la botiga de vinils, perquè s’atansi. Ell, somrient, mig atabalat, mig resignat, mig complagut, obeeix. “Vostè és...! Oi?”, li diu la senyora. Ell no pot fer altra cosa que contestar que sí (ell és). “Oi que sí, que l’és?”, repregunta el senyor. “Recordi’m el seu nom!”, demana la senyora. “Carles...”, contesta el famós amb un filet de veu. Perquè li sembla forçat dir també el cognom. Semblaria que es vol donar importància. “Carles què més?”, inquireix el senyor. “Carles Ricomà”, posem que fa el famós. “Carles Ricomà!”, repeteix la senyora. I afegeix, a mitges per a ella mateixa i a mitges per al món: “És el Carles Ricomà, oi tant!” Tot seguit, el marit pregunta: “I vostè era...?” Això ja li costa més de contestar, al famós. “És actor?”, pregunta el senyor (i pronuncia “actort”). La senyora fa que no. “No és actor, és polític. Oi que no m’equivoco? Ho sé perquè l’he vist al Polònia”. El famós fa que no amb el cap, però s’ho repensa, de cop, i diu: “Potser sí”. La senyora riu. “Ah, veu? És que jo no fallo!” I somrient afegeix: “Que ens podem fer una selfie per a les meves netes? Pensi, sobretot, que jo el segueixo molt!”

Empar Moliner és escriptora
stats