El final abrupte de la lluna de mel de Pedro Sánchez

El president espanyol haurà d'arremangar-se si vol tirar endavant la seva agenda

El president espanyol, Pedro Sánchez, va topar ahir abruptament amb la dura realitat que li espera els pròxims mesos: el Congrés li va tombar els objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic per a totes les administracions. Aquesta votació és el pas previ per poder començar a negociar uns nous pressupostos amb més marge per gastar i també permetia a les comunitats autònomes tenir més capacitat d'endeutament. Però mentre l'oposició, el PP i Cs, ja ha avançat que no pensa facilitar la governabilitat a Sánchez, els socis que el van fer president li han retret la falta de negociació i han expressat que el sostre de dèficit els semblava massa baix. Aquesta és l'opinió de Podem, ERC i el PDECat, mentre que el PNB és l'únic soci que s'ha alineat amb Sánchez.

El missatge és que si Sánchez pretén tirar endavant una ambiciosa agenda de reformes, haurà d'arremangar-se per aconseguir els suports parlamentaris que necessita. La lluna de mel en què vivia des que va ser nomenat president s'ha acabat. Comença l'hora de la política.

De tota manera, encara que ahir s'hagués aprovat el sostre de dèficit, el PP l'hauria pogut bloquejar al Senat, on té majoria absoluta. El primer pas, doncs, hauria de ser canviar la llei perquè el Senat no tingui dret de veto, perquè ara es dona la paradoxa que el PP pot tombar una mesura que beneficia les autonomies gràcies, precisament, a la cambra que hauria de vetllar pels interessos dels territoris. Aquesta serà la prova de foc per comprovar si Sánchez té voluntat real d'aprovar uns pressupostos seus i no anar tirant amb els heretats del PP.

Perquè aquest és el perill. Sánchez pot caure en la temptació de dedicar-se només a prendre mesures populars entre el seu electorat, com ara l'exhumació de les restes de Franco, i aparcar les polítiques que reclamin una negociació intensa i assumir un cert desgast. És a dir, Sánchez ha de decidir si governa només amb uns perspectiva electoralista o si vol ser transformador. Si Sánchez vol de veritat esmenar l'herència del PP ha de ser conscient que no ho pot fer sol, sinó que necessita Podem i els sobiranistes. Aquesta és l'única aliança possible per fer front al bloc de dretes format pel PP i Ciutadans, dos partits que ja han declarat la guerra al govern socialista amb Catalunya com a ariet.

Precisament, Catalunya serà la pedra de toc per comprovar si Sánchez té el valor d'arriscar-se i prendre mesures audaces. En el context polític actual no n'hi ha prou fent la viu-viu. És més, seria una greu irresponsabilitat. La destrossa institucional provocada pel PP, amb la qüestió catalana dirimint-se als tribunals i la justícia espanyola fent el ridícul a Europa, reclama un canvi urgent de direcció. L'escrit d'acusació de la Fiscalia General de l'Estat en la causa del Suprem marcarà un abans i un després. Si Sánchez creu que podrà resistir el setge del PP i Cs sense arriscar-se s'equivoca, com també es va equivocar Zapatero.

Més continguts de