L’EDITORIAL

La frivolitat de Trump amb l’Iran pot sortir molt cara

Experiències anteriors demostren que l’ús de la força pot ser contraproduent i extremadament perillós

Divendres passat les cancelleries de tot el món es van llevar amb la notícia que per pocs minuts els Estats Units no havien bombardejat posicions estratègiques de l’Iran com a represàlia per l’abatiment d’un dron nord-americà sobre l’estret d’Ormuz. El mateix Donald Trump va donar unes explicacions totalment insòlites en un president dels Estats Units, i va admetre que havia ordenat aturar l’atac quan havia sabut que hi podia haver 150 víctimes. Els avions ja eren a l’aire i els vaixells en posició. És un episodi que remet a la Guerra Freda. Però amb la frivolitat i inconsciència de Trump.

I aquest diumenge, tant el Washington Post com el New York Times van revelar que l’alternativa al bombardeig que va ordenar Trump van ser un seguit de ciberatacs contra els centres des d’on Teheran controla els seus míssils. No hi ha encara informació certa sobre l’abast d’aquests atacs informàtics, però el que sí que és cert és que el govern de Teheran està enfurismat amb Washington. El president de l’Iran, Hassan Rouhani, va reclamar a l’ONU i als organismes internacionals que intervinguin per aturar el que considera provocacions dels EUA contra el seu país.

Recordem que la comunitat internacional i l’administració Obama van treballar durant anys de manera pacient per arribar a un acord de desnuclearització amb l’Iran. Un acord que Trump es va encarregar de convertir en paper mullat quan va arribar a la Casa Blanca. Un cop allà, el comportament de la seva administració en l’àmbit exterior ha sigut erràtic. Tant s’amenaçava Corea del Nord com s’anunciava a so de bombo i platerets una cimera amb el seu líder, Kim Jong-un. En el cas del Pròxim Orient, Trump no ha tingut inconvenient en fer costat als falcons israelians a l’hora de traslladar l’ambaixada a Jerusalem o de protegir els seus aliats saudites boicotejant la investigació sobre l’assassinat del periodista crític Jamal Khashoggi. Un possible conflicte amb l’Iran, però, podria tenir unes conseqüències devastadores per a la regió. I aquesta sembla que és l’aposta dels mateixos falcons de Trump, encapçalats pel secretari d’Estat, Mike Pompeo, partidari de castigar militarment l’Iran per obligar-lo així a cancel·lar el seu programa nuclear. El que farà és el contrari: exacerbar el nacionalisme i l’antiamericanisme i blindar el règim islamista.

I és que precisament experiències anteriors demostren que l’ús de la força pot ser contraproduent i extremadament perillós. Van ser els falcons de la Casa Blanca Dick Cheney i Donald Rumsfeld els que van provocar el desastre de l’Iraq, que va posar les bases, ni que sigui indirectament, de l’eclosió del jihadisme internacional. Les tropes nord-americanes encara no han pogut sortir de l’Afganistan gairebé 20 anys després d’intervenir-hi. ¿I ara Washington creu que pot atacar un país de més de 80 milions d’habitants, amb unes forces armades amb centenars de milers d’homes, sense que passi res? Fins i tot Trump se’n va adonar deu minuts abans de provocar una catàstrofe.

Més continguts de