Gràcies per tant, senyor Montoro
A l'època gloriosa del ministre Montoro, tota mena d'artistes de la ploma, la guitarra o el vers van rebre inspeccions d'Hisenda. En una inspecció, primer cal pagar i després, si queden diners, demostrar la innocència. Gestors afiliats al partit del senyor Montoro que es creien intocables justament pel carnet ("jo faig i desfaig, que no em diran res") prometien i manegaven. Tots tenien un equipet economiquet a la seva mida. Si els treballadors fóssim una mica més importants ens hauria vingut un Montoro i ens hauria dit: "No t'amoïnis, que canvio la llei perquè no hagis de pagar 500 euros al mes de quota, que és de les més cares d'Europa, per tenir dret a treballar". I hauria dit també: "No t'amoïnis, que et permetré desgravar-te una mica de benzina, una mica de roba i una mica de dietes per anar a treballar pel món".
Ara Pedro Sánchez promet que revisarà les lleis d'aquest senyor, que va fer-les a mida dels seus clients quan era ministre d'Hisenda i s'omplia la boca parlant del frau. Les lleis que va fer va fer-les cobrant, de manera que les va fer per als que no calia que es fessin. Interès d'Espanya? El que duc penjat d'aquesta canya.
Que les revisi, sí. I que revisi, de passada, l'amnistia fiscal. Aquesta amnistia pensada –un cop més– per als grans defraudadors, no per a vostè, senyora, que va posar a la trimestral dos tiquets de més. I que revisi les inspeccions d'Hisenda de llavors, a tota aquesta gent, aviam si també es pot canviar alguna cosa. Que difícil, en aquests dies de l'any, quan tothom ha de pagar la renda com pot, que et parlin de redistribució social, del fet que els teus impostos van als hospitals (no se sap a quins) o a les carreteres i les vies del tren (suposo que de zones molt llunyanes o ja ho hauríem notat). Guanyem el mateix que els altres, paguem la mateixa quota que els altres, però els nostres pisos, peatges, tallats i botigues són molt més cars. Quin cinisme superlatiu aquest "Hisenda som tots" que repetia el senyor Montoro mentre s'embutxacava contractes i qui sap si repetia un simpàtic: "Tu tranquil, que això està fet".
