La guerra de cada dia contra el català
El PP declara cada dia la guerra al català. L’eurodiputada Dolors Montserrat va arribar ahir a Catalunya per passejar la seva obsessió malaltissa contra l’ensenyament en la llengua del país. El seu viatge ha coincidit amb el dia en què el PP de les Illes Balears, amb l’excusa de salvar els pressupostos, ha pactat amb Vox dedicar 20 milions d’euros a la segregació lingüística a les escoles.
Aquest és el PP del moderat Feijóo, l’home del “bilingüisme cordial”, modalitat lingüística que, pel que estem veient, és igual que la d’Aznar, però sense bigoti. Seria important que els polítics i empresaris de dins i de fora de Catalunya que sempre clamen per l’estabilitat política interioritzessin que mentre toquin el català mai no tindran estabilitat ni, per descomptat, cap esperança electoral a Catalunya, i que no podran comptar amb Catalunya per a cap projecte compartit.
El seu disseny d’Espanya va tornar a quedar clar la setmana passada, quan Ayuso va dir que València era el port de Madrid. Normal: des de les principals capitals del País Valencià, és més ràpid anar en tren a Madrid que a Barcelona. L’Estat s’ha construït radialment (el Corredor Mediterrani, encara en construcció, és una esmena a què Espanya es va haver de sotmetre obligada per la UE), i per això ara torna aquella il·lusió de l’”eix de la prosperitat” firmat a Mallorca el 2004 per Aguirre, Camps i Matas. Es tractava de desactivar els interessos econòmics, culturals i lingüístics dels països de parla catalana, amb un intent maldestre i separatista d’aïllar Barcelona. Ara fan igual, però sense posar-hi el mateix nom, perquè tothom sap que l’eix de la prosperitat va acabar sent l’eix de la corrupció.
