Guimerà i el poble (1924)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsACatalunya, on el fet d’escriure versos i dedicar-se a les coses de l’esperit, no és una garantia de popularitat, s’han donat, però, del nostre renaixement ençà, dos casos de popularitat. [...] Verdaguer és el primer cas. Guimerà és el segon. [...] Han estat les dues grans figures, els homes de la tempesta, de la imprecació i del mot tendre a la vegada. [...] En tot acte públic on se commemorés, on se demanés alguna cosa, la presència de Guimerà endoblava l’interès i l’emoció. El poble vibrava i s’emocionava per la presència de Guimerà. [...] I per què aquesta popularitat de Guimerà? És evident que el poble no ha recollit la veu del poeta per una imposició, per un prejudici o per una fama que es va fent entre homes de lletres. El poble ha recollit directament el verb del poeta, perquè Guimerà ha estat el cantor dels sentiments primaris, de les passions elementals. Ha fet viure damunt les taules la innocència, la bondat i l’heroisme, però hi ha posat sempre un puntet de rebel·lió, un anhel de revolta, ha ensenyat de tant en tant les dents del llop i les ales de l’àngel. [...] Romàntic fins al capdamunt, ha agafat del romanticisme aquelles proporcions monstruoses que prenen les coses del cor. En el seu Mar i cel va agarberar tota una muntanya de passió, tota una foguera d’entusiasme. I ho va dir amb una veu clara i neta, amb uns versos que deixaven veure les venes carregades de sang entre l’entrunyellat d’una retòrica més o menys experta. I ho ha dit tot amb una veu que canta, que s’arrapa a la petxina de l’orella i que va entrant fins el moll de l’esperit, amb un so de campana que vibra, que fa estar alerta. Quan a Guimerà se l’hi ha posat la paraula “pàtria” als llavis, aleshores ell ha trobat sempre d’una manera miraculosa el dardell just una mica emmetzinat de la punta perquè anés dret i fes aquella coïssor precisa en totes les fibres del nostre cor. Guimerà ha estat l’únic poeta d’aquí que ha creat un heroi nou, veritablement popular, en Manelic. [...] En el Manelic no hi cap complicació ni cap segona intenció, i per això va tan de dret a l’ànima del poble. Aquesta concepció de Terra baixa és gairebé tota la poesia de Guimerà. [...] En la seva obra, per damunt de tota traça d’home de teatre, per damunt de tot artifici de literat, hi ha aquest doll ingenu, aquesta ànima que es dóna tota amb una força inconscient, i és per això que s’imposa, i és per això que arriba a totes orelles i a tots els sentiments. És per això que avui en l’enterrament d’aquest home venerable hi ha anat tot Barcelona, tota la gent d’espardenya i de barret fort. Ha estat una emocionant i magnífica manifestació democràtica. És precisament perquè Guimerà era una barreja d’infant, de llop i d’àngel, que mentre se n’anava el taüt per la Riera del Pi hem vist una mossa que des d’una finestreta deia adéu a les sagrades despulles fent voleiar un mocador blanc.