Han tornat les peculiaritats regionals
Feijóo li va proposar ahir a Sánchez un acord “per la igualtat i el benestar de tots els espanyols”. A veure, més d’un líder regional del PSOE el firmaria de bona gana, primer perquè veu Espanya igual que el PP, i segon perquè si Feijóo és president, el PSOE de tota la vida es trauria de sobre a Sánchez. Però aquesta és una altra qüestió.
Endevinin quines expressions fan servir els populars per demanar-li al PSOE que tingui sentit d’estat. Correcte: que no poden permetre el “xantatge permanent” (han cantat bingo) d’aquells que busquen “privilegis particulars” (han tornat a cantar bingo). Xantatge i privilegis, la combinació que no falla. El resultat democràtic de les eleccions i la incapacitat del PP per pactar amb ningú que no sigui Vox es veu que no té cap importància. Tornem a ser trenta anys enrere, quan l’Abc caricaturitzava Felipe González “genuflex” davant el xantatge de Jordi Pujol.
Però el retrocés en matèria conceptual encara va més enllà. Atenció al paràgraf que diu: “Són mereixedores de respecte les aspiracions i demandes de les comunitats autònomes que, des de les seves peculiaritats territorials, contribueixin al progrés comú d’Espanya”.
Peculiaritats. Sembla escrit per Martín Villa. Em sembla sentir Franco al seu últim missatge: “Mantingueu la unitat de les terres d’Espanya exaltant la rica multiplicitat de les seves regions”. O Joan Carles I en el seu primer discurs, el 1975, el dia que va jurar les lleis franquistes per accedir al tron: “Un ordre just, igual per a tothom, permet reconèixer dins de la unitat del regne i de l’estat les peculiaritats regionals”.
Queda clar que el benestar que el PP imagina per a nosaltres és, pel cap baix, peculiar.
